Preparar la maleta és potser un dels moments més màgics del pròpi viatge... A part de la roba, el respall de dents i el banyador, les maletes sempre van plenes d'il·lusions, somnis, nervis, dubtes, grans espectatives... de moltíssimes sensacions que ens provoca el fet de poder descobrir una nova part d'aquest bonic planeta. Viatjar és un plaer que molts comparteixen, però que tots vivim de manera diferent... i mentrestant, sempre esperem que arribi de nou el moment de "Fer les maletes..."

dijous, 4 de febrer del 2016

Dia 19: VARANASI, la ciutat entre la vida i la mort.

Parlar de Varanasi és molt complicat, no és una ciutat com tantes altres ciutats indies, aquí els sentiments, emocions, creencies, cultura, vida i mort... tot es barreja, tot forma part del mateix. Una ciutat intensa, que no deixa indiferent, dificil d'entendre, però amb un encant i misticis-me especial... intentarem poder explicar el millor possible el que vam veure però sobretot sentir. Comencem!

El nostre tren arriba ben aviat al matí a l'estació de Varanasi. El nostre hotel aquests dos dies serà el Hotel Heritage Inn, situat prop del Assi Gath. En arribar a l'hotel, anem a esmorzar, una dutxa ràpida, i sortim impacients de l'habitació amb unes ganes bogues d'anar a recorrer els gaths, i veure aquesta Varanasi a la que li tenim tantes ganes. La idea és passar el dia recorrent le escales dels gaths, veient-ne la vidilla, però sembla que la cosa es complica...

El primer que visitem és el Temple de Kashi Vishwanath, que està situat dins la universitat de Varanasi, dedicat al Shiva. Es veu que és un temple molt concorregut, on els estudiants van a pregar per tenir sort en els estudis, però també és un temple d'accés lliure, i no només per estudiants. Tot i que és bonic veure els seus ritus hindús, el temple no té gaire més encant.


Després d'aquest, visitem el temple Durga, del segle XVIII, i dedicat a la deesa Durga. És un temple tot de color vermell, on s'hi concentra una gran quantitat de gent, és una bogeria! No en tenim fotos perquè estan prohibides a l'interior. I ara sí, anem cap als gaths de Varanasi.

Varanasi té un total de 365 gaths al llarg de tota la riba del Riu Ganges. Siguent els de Asi Gath i Manikarnka Gath els més importants. Una bona manera de poder la vida quotidiana al voltant del riu Ganges i els seus gaths, és caminar la distància que separa aquests dos gaths principals, que estan separats per uns 2 quilòmetres.

La meva idea era poder recórrer caminant tots els gaths, i saltar d'un a l'altre per les seves escales, però no ha pogut ser així. Estem en època de pluges, i el nivell del Riu Ganges està altíssim, pel que les escales estan actualment sota l'aigua! Ens emportem una gran desil·lusió, ja que ens feia especial il·lusió recórrer els seus gaths, i veure les típiques imatges de la ciutat de Varanasi que esteràvem trobar. Però contra això si que no hi podem lluitar, així que no ens queda altre que canviar de plans.


El nostre guia ens porta pels carrers i carrerons a veure els gaths més importants (i sort d'ell, perquè això és un laberint!). 

Aquesta és una ciutat mística pels hinduistes (i bruta i caòtica també...), i des que hi aterres, aprens a veure les coses des d'una altre perspectiva. Aquí la vida i la mort s'entrellacen en aquests carrers estrets, i es viuen d'una forma natural i quotidiana, barrejant-se amb les paradetes de menjar, les vaques i les rates, les ofrenes, els shadus, els estafadors i prostitutes.... es important anar-hi amb la ment molt oberta!


El guia ens comenta si volem anar a veure alguna de les cremacions. A mi especialment em fa molt de respecte, trobo que és irrompre en un moment molt personal, i que no se n'ha de fer un show d'una cosa tan privada, però el guia ens diu que per ells és un honor poder compartir els seus rituals i la seva cultura, i que el moment de la mort ells no el viuen com una cosa trista, sinó com a la alliberació de l'ànima.

Ens comenta que normalment els crematoris estan situats a les escales dels gaths, però que ara, degut a la crescuda del riu i que les escales estan sota l'aigua, els crematoris es traslladen als teulats de les cases o fins i tot al mig d'algun dels carrers. Ens dirigim al Harishchandra Ghat, un dels dos crematoris més importants de la ciutat i que funcionen 24 hores. Comencem a recórrer carrerons, i de cop, al girar una cantonada, ens trobem davant per davant, a tant sols uns 2 metres d'una pira funerària. Suposo que pel fet de no esperar-me trobar-la allà, la primera impressió m'impacta. A diferència del que havia pogut pensar, no es sent cap olor, hi ha un silenci quiet, només se sent l'espetec del foc, però dins la pira es veu un cos mig cremat, i la imatge se'm fa dura. No ens hi estem gaire més de un minutet, tot i que ens han dit que per ells és un acte normal, a mi no m'agrada contemplar-ho com a part d'una ruta turística.

Evidentment, per respecte, no es poden fer fotos dins dels crematoris. El nostre guia ens explica una mica com funciona tot el ritual de les cremacions, perquè poguem entendre una mica millor tot el que envolta aquesta ciutat.

A Varanasi el tema de les cremacions s'ha convertit en un autèntic negoci. Des de temps ancestrals fins l'actualitat, el ritual de les cremacions només pot ser portat a terme per la casta dels "intocables", els Dom, la més baixa de totes, formada per gent que exclouen de la societat, que no poden ser tocats ni relacionar-se amb els altres, i són destinats a fer treballs que ningú més vol realitzar. Però ells han sapigut transformar aquesta circumstància adversa, en un autèntic negoci al voltant de les cremacions, convertint-se els seus líders en autèntics multimillonaris.

Segons la creència hindú, quan una persona mor, si és cremada a Varanasi, amb fusta de sàndal, i banyada prèviament al Riu Ganges, té accés directe al paradís etern, i pot saltar-se el cicle de reencarnacions. Posteriorment les cendres són tirades al Riu Ganges, que concideren un riu sagrat. A Varanasi, inclús hi ha "residències" a les que arriba gent de tot arreu en els últims anys de la seva vida, per esperar la mort, i poder morir a Varanasi. 


Però com tot a la vida, aquí també influeix el poder adquisitiu de la família, la llenya de sàndal té un preu, i a la pira se n'hi posa tanta com pot pagar la família, i la pira crema el temps que tarda a consumir-se aquesta llenya, si un cop s'ha acabat la llenya el cos no està totalment cremat, es tira tal com està al Riu Ganges.

El ritual comença submergint el difunt al Riu Ganges, i posteriorment dipositant-lo sobre la pira. Després el fill gran, o parent masculí de més rang, és el que ha de fer el ritual. És l'encarregat de d'encendre la pira, amb una antorxa del foc sagrat, que es creu que va encendre Shiva, i que crema des de llavors. Després d'això, són els Dom els encarregats de vigilar la pira perquè cremi bé, i recollir les cendres.

Plorar en les cremacions està prohibit, primer perquè no està vist com a una cosa trista, i segon, perquè els fluids corporals com les llàgrimes es consideren contaminants dels rituals de purificació de l'ànima. Aquest és un dels motius pels que les dones tenen prohibit assistir a les cremacions, ja que són més propenses a plorar. Però a banda d'això hi ha un altre motiu molt més obscur, que no se sol explicar, pel qual està prohibit que les dones presenciin les cremacions.

Antigament es realitzava el ritual del sati, en el qual, quan un home moria i era cremat, la dona havia de sacrificar-se i tirar-se a la pira, per morir cremada amb ell. Però la realitat és que normalment no es sacrificaven voluntariament, sinó que eren drogades i familiars del marit les tiraven a la pira per ser cremades vives, ja que hi ha la creencia que si un home moria, era perquè la seva dona no l'havia cuidat com calia i era la culpable de la seva mort. Una barbaritat!! Per això en l'actualitat es prohibeix que les dones hi assisteixin, per evitar que algun familiar vulgui posar en pràctica aquest ritual. Fa posar els pels de punta que encara ara es puguin arribar a cometre aquestes atrocitats...


Després d'haver presenciat la cremació, i amb la ment encara intentant assimilar tota la informació que ens han donat i el que hem vist, continuem passejant pels estrets carrerons de Varanasi. Varanasi és una ciutat que és impossible que et deixi indiferent, aquí es barreja lo místic amb lo mundà, els pobres, pidolaires, prostitutes i estafadors conviuen amb turistes, amb shadus de la casta més alta de totes, mentre les vaques passegen completament els seu aire, on les pires funeràries continuen cremant, i on pots trobar-te al girar una cantonada amb una processor fúnebre, que transporta un cadàver cap al crematori, monos, rates, un riu que al mateix temps és el més sagrat i el més contaminat del món, on les persones es banyes i es renten les dents mentre a pocs metres passa flotant un tros d'un cadàver...

Varanasi és tot això i molt més, mística, extranya, fascinant, ipnotitzant, dura, caòtica... Al primer moment xocant, no saps si marxar corrent directament, però sense saber perquè, és una ciutat que et va atrapant poc a poc, que mai deixa de sorprendre't, però que et dona la sensació que la pots arribar a entendre, i finalment el caos, la vida i la mort, es converteixen en part de la rutia i el decorat d'una ciutat fascinant. Varanasi és molt dificil de descriure, s'ha de viure...

Arribem caminant fins al gath Dasaswamedh, un dels més importants perquè és aquí on cada nit es realitza la cerimònia del foc o Ganga Aarti. A aquestes hores, és un gath com qualsevol altre, tot i que en aquesta època, les escales estan pràcticament sota l'aigua.


Després li demanem al guia que volem anar a tastar el lassi més famós de tot Varanasi, al Blue Lassi. A través d'uns carrerons arribem a un petit local. No és més que una habitació pintada de blau, i amb les parets repletes de fotos de gent de tot el mon que ha passat per allà. Un noi jovenet està assegut en una finestra de cares al carrer, preparant els famosos lassis.


Ens asseiem en un dels bancs, i ens demanem un lassi de taronja i un amb pinya. Cuan comencem a menjar el lassi, sentim uns càntics, i veiem aperèixer pel carrer una processor fúnebre, que transporta un cadàver al crematori. La primera vegada ens quedem de pedra, no ens ho esperàvem, però a aquesta se li succeeixen cinc o sis processors més... Resulta que el Blue Lassi està situat just al carrer d'accés al Manikarnika Gath, on hi ha el crematori més gran de Varanasi. Això és Varanasi, i sembla mentida com pots estar prenent un lassi i que al mateix temps vagin passant cadàvers pel davant nostre, i que això et pugui arribar a semblar una cosa ben normal.


Sortint del Blue Lassi, decidim acostar-nos al Manikarnika Gath, que és el crematori principal de Varanasi, i funciona les 24h del dia i tots els dies de l'any, i on es poden arribar a incinerar fins a 200 persones cada dia. Tot i que no veurem la típica imatge de les pires cremant a les escales del gath, ja que està sota l'aigua, i ara el crematori s'ha traslladat a la teulada d'un dels edificis.

Només d'acostar-nos, a mi m'enveeix una sensació ben rara, sabem que ells ells viuen la mort d'una forma totalment natural, però a mi em dona la sensació d'estar invadint un espai i un moment massa personal. Veiem a l'entrada les piles de fusta de sàndal que s'acomulen per a ser cremades, i on desenes d'homes esperen que arribi el torn per incinerar el seu familiar. Des d'una distància prudencial, veiem alguna de les pires cremar, però decidim no acostar-nos més, des d'aquí n'hi ha prou per veure el ritual, sense haver d'entrar en detalls morbosos.


A banda, s'ha muntat tot un negoci d'estafadors i oportunistes al voltant de les cremacions. Familiars que decideixen aprofitar la oportunitat de treure uns calerons de més o simplement estafadors que es dediquen a això de forma assídua, ronden per les pires funeràties a la caça del turista. Et diuen que no està permès acostar-se massa ni tirar fotos, però que per un mòdic preu ells t'ho poden ensenyar i explicar com funciona. També hi ha els que demanen diners alegant que no tenen prou per pagar la llenya pel seu difunt, i que si no el poden cremar bé la seva ànima no descansarà tranquila... i clar, en una situació com aquesta, qui és el guapo que té cor de negar-s'hi i començar a discutir... millor evitar aquestes situacions.

Després d'estar uns minuts aquí, decidim que ja hem vist el que haviem de veure, i marxem cap als carrers de Varanasi. Ens perdem entre carrerons i paradetes, i tornem a posar rumb cap a Dasaswamedh Gath, per començar a agafar lloc per poder veure la famosa cerimònia del Ganga Aarti, on cada vespre s'aplega moltíssima gent, i val més anar-hi amb temps.

Un cop més, no podrem contemplar la cerimònia a les escales del gath, ja que al estar inundades, traslladen la cerimònia al terrat d'una de les cases. Des del carrer creiem que no es veurà gaire bé, i el nostre guia comenta que per uns 2 euros cadascú, coneix el paio de la casa on es fa la cerimònia, i ens podria deixar colar a casa seva per veure-la des d'allà, així que no ens ho pensem i allà que anem! La veritat és que des d'aquí les vistes són molt millors, estem pràcticament a tocar dels shadus. 8aquesta idea també l'han tingut desenes de persones més! El paio de la casa es deu fer d'or cada nit!)


La cerimònia del Ganga Aarti consisteix en una puja o ofrena a la Mare Ganga, a través d'un ritual dirigit per cinc shadus que, acompanyats per uns musics, realitzen una coreografia rítmica en honor al Riu Ganges, amb foc, càntics, i ofrenes.


A nosaltres no ens ha agradat gaire la cerimònia en sí, evidentment amb tot el respecte, ja que cada part de la cerimònia té una gran càrrega religiosa i important per als creients hindús, però per a nosaltres no deixa de ser una gran turistada.


Un cop acaba la cerimònia, sortim de la casa, i ens dirigim a les escales del gath, on hem quedat amb en David i la Janira (la parella que vam conèixer a Pushkar) per anar a sopar, ja que aquests dies coincidim ala ciutat de Varanasi.

I poc més a dir, després de sopar agafem un richshaw, i tornem cap a l'hotel. Anem a dormir intentant pair tot el que hem vist durant el dia d'avui, Varanasi és mística i intrigant, espiritual i deshonesta, i reconeixem-ho: dura, molt dura. Demà ens espera un nou dia a la màgica ciutat de Varanasi, però un dia amb un propòsit diferent... demà més!


I ja és demà... I el dia comença molt aviat, a l'alba, per anar a fer el típic passeig en barca pel riu Ganges. Tot i que aquests dies el Ganges estava molt crescut, les corrents eren fortes i ens havien dit que les barques no sortien, ens van donar la possibilitat de fer un recorregut més curt, però que ens permetria poder veure la sortida del sol des del Ganges.

A les 5h estavem preparats a la recepció de l'hotel. Vam caminar pels carrerons foscos de Varanasi fins arribar a les escales d'un gath, on es esperava una barqueta, on ja hi havia altres turistes.


La barqueta es dirigeix cap a Assi Gath, on a l'alba es realitza també la cerimònia del Ganga Aarti que ja vam veure ahir. Nosaltres també fem una puja, ja que amb nosaltres a la barca ve un nen que ens ofereix comprar-li unes ofrenes de flors amb una espelma, i no li sabem dir que no...


Continuem el trajecte, veiem la vida als gaths, com fan les pujes, com es banyen i renten les dents...


Arribem a un dels gaths que serveixen de crematori, tot i que a aquestes hores del matí tot està molt quiet. Avui ho veiem des d'una altre perspectiva. Veiem com hi ha un difunt sobre les escales, tapat amb la típica roba vermella i daurada, esperant per a ser incinerat. Però com hem dit, a Varanasi, la vida i la mort formen part d'un mateix tot, ja que pel costat del difunt passegen tranquilament les vaques, menjant-se les flors de les ofrenes de cremacions anteriors, gossos que també busquen què poden rapinyar, mentre a les aigues del Ganges hi ha gent rentat-se, i els Doms remenen les cendres de la cremació anterior.


Per mala sort el recorregut no dura gaire, la corrent és massa forta, i el pobre barquer té feines a poder remar per tornar al punt d'inici. Ens hem quedat amb les ganes de veure la famosa imatge de Varanasi, amb els seus gaths plens de gent, veure els gaths crematoris de lluny.. què hi farem, haurem de tornar en una altre època!!

Així doncs, el passeig en barca pel Ganges arriba al final, donem una propina al barquer, i cap a l'hotel a esmorzar, que després ens espera una de les visites més esperades del viatge, visitar la seu de la ONG Semillas para el Cambio!!! Però aquesta experiència requereix tot un post per ella sola per poder explicar-la com cal, així que en el pròxim explicarem tots els detalls!


Marta i Jordi, des de Varanasi


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...