Avui deixem Pushkar. Anem direcció Jaipur, que no queda gaire lluny, unes 3-4 hores. És una llàstima no haver tingut més temps per poder disfrutar un dia més de Pushkar.
De Jaipur hem sentit de tot i més, i res gaire bo. Hem llegit a molts llocs, que és una ciutat que quan hi arribes ja en vols marxar, que és agobiant, caòtica, que has d'anar molt amb compte amb les estafes... clar, amb aquestes refrències, anem molt a l'expectativa del que ens trobarem.
Arribem al nostre hotel, el Umaid Bhawan Heritage, una antiga haveli, molt xula, i aquesta vegada amb piscina i tot! Està decorat tot amb moviliari de l'època del maharajàs (o això sembla) però és bastant luxós, l'atenció molt bé, i l'habitació molt còmode.
Després de deixar les coses, marxem directament a dinar. En Mr. Think ens ha insistit que després de dinar ens vol portar a una botiga de teles, perquè ens poguem fer roba a mida o comprar mocadors i teles, però nosaltres no hi volem anar. Entenem que per aquests conductors acostumats a portar turistes, som una font d'ingressos, i que en les condicions de vida del país, han d'intentar treure calers d'on puguin. Tota la gent amb la que hem parlat, els seus conductors els han portat a aquestes botigues, ja que si compres, ells se n'emporten una comissió. De veritat, entenem que ho facin, i segurament nosaltres en el seu lloc també ho fariem, però a nosaltres no ens agrada, no volem haver de sentir-nos obligats a comprar coses que no teniem pensat comprar, i no ens agrada sentir-nos intimidats per la insistència dels venedors. El que més ens desagrada és la insistència de Mr. Think quan li diem que no hi volem anar, tan si com no ens vol convèncer, de bones maneres, això sí, però molt insistent.
Acabem dient-li que no, que no volem anar-hi, i ell, després de molt intentar-ho, es dona per vençut, i una mica enfadat ens diu "OK, you are the boss", i accepta canviar els plans. Li demanem per anar al Galwar Bagh, més conegut com a Temple dels monos. N'hem llegit molt bones crítiques, i tot i que no és dels llocs més visitats de Jaipur, tenim ganes de veure'l. Bé, rectifico, jo tinc ganes de veure'l, perquè en Jordi, amb la mania que els hi té als monos, no en té cap ganes.
Els temples de Galwar Bagh es troben enmig d'una vall prop de la ciutat de Kaniya-Balaji, a uns 10 km. a l'est de la ciutat rosa de Jaipur. Aquí es troben tot un seguit de temples hindús del s.XVII que encara avui dia segueixen sent un important centre de peregrinació. Aquí es barregen la religió, amb una enorme quantitat de monos que viuen en aquestes muntanyen, i que diambulen pels temples com a casa seva, bebent i banyant-se als estanys, rapinyant menjar que els hi dona la gent, i apropiant-se de qualsevol cosa que els agradi.
L'entrada als temples és gratuita, tot i que s'han de pagar 50 rúpies per la càmera. Tot i així, només d'entrar ens trobem a un paio en una taula, que ens diu que hem de fer un donatiu (no recordo de quan era) per accedir als temples, així que com pardillos, piquem i paguem. Però al cap d'uns quants metres més trobem un altre home que ens torna a demanar un donatiu, i aquí si que ja no hi passem, li diem que no, i passem de llarg. Aquí no s'ha de pagar entrada ni donatiu, així que igualment ens van timar una vegada.
El temple dels monos, realment està compost per un seguit de temples que s'enfilen per la muntanya, i tres estanys que es consideren d'aigua sagrada que prové d'un manantial que hi ha a la muntanya. En aquests estanys es banyen per purificar-se, però també serveixen de piscina de jocs pels més petits, de banyera per gossos i monos, de llos per rentar la roba, per fer ofrenes, i per tirar tot tipus de merda variada. L'aigua està molt bruta!
En arribar al tercer estany, com que ens havia semblat molt poca cosa i haviem llegit que era tan maco, vam pensar que és perquè encara quedaven més temple més amunt, i vam decidir continuar caminant per un camí que sortia per una de les portes de l'últim temple, en el que uns peregrins omplien d'aigua sagrada les seves gerres per poder portar l'aigua a les seves cases.
Aquí ens adonem que realment no hi havia més temples, i que el Temple dels monos és el que hem vist més avall, així que ens despedim dels nostres "mini" guies, i desfem camí. En baixar, els temples estan més animats, amb molta gent, saris de colors, gent banyant-se... ara ja té una mica més d'encant, però continuem pensant que ens ha decebut, no era el que esperàvem.
A la sortida ens despedim d'alguns monos que fan les delicies dels turistes menjant-se tot el que els donen, però com que, com ja hem dit, nosaltres no sóm gaire de monos, passem de llarg.
Quan tornem al cotxe, Mr. Think sembla que està de més bon humor, i aviat descobrim perquè, ens torna a insistir a anar a veure la botiga de teles, i al final, per pena i per no sentir-lo més, tot i anar contra els nostres principis de no caure en aquest enganys per turistes, acabem acceptant.
Un cop a la botiga del seu amic, ens ensenyen teles, models de camises i saris, bufandes, mocadors... i finalment tornem a picar, en Jordi es fa una camisa a mida, i jo em compro un mocador.
Després de les compres "obligatòries", ja s'està fent fosc, i tornem cap a l'hotel. Tot i que ja és fosc, el primer que fem és anar a fer-nos un bany a la piscina, a aquestes hores continua fent una calor per morir-se, i nosaltres tenim una norma, si l'hotel té piscina, és obligatòri provar-la! després dutxa i sopar a la terrassa del mateix hotel, menjar bo, i amenitzat amb un ball típic
Marta i Jordi des de Jaipur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada