El dia d'avui s'ha aixecat plujós altre cop, com és normal en aquesta època de l'any, en què a tot el país hi ha monzón, però encara es fa notar més a la zona dels Hymalaies. Encara hem tingut prou sort amb el temps, de dos dies que hem passat a MacLeod Ganj, només ens ha plogut una tarda!
La veritat és que aquest petit poble ens ha agradat molt, suposem que per la tranquilitat de poder passejar i gaudir-lo, sense l'estrés típic de la Ínida. Ara, venir fins aquí costa lo seu, i no sabriem dir si el tute de carretera compensa per passar aquí només 2 dies. Tot i així ens ha agradat molt venir!
Posem rumb avui a Amritsar, la capital de la religió sikh, i meca de peregrinatge al seu temple daurat. La carretera no comença millor que la que vam trobar a l'anada, a més avui plou, i això no facilita les coses. Tot i així, un cop passada la zona més muntanyosa, la cosa millora.
Avui en Mr Think, el nostre conductor, ens ha comentat que la seva família viu a prop d'arribar a Amritsar, i que si volem, podem parar a prendre el tè, o menjar alguna cosa per dinar, i així ens presenta la seva família. I perquè no... ens ha faltat temps per acceptar.
La casa es troba en una zona rural a una horeta d'Amritsar, però no tenim ni idea d'on para... Quan arribem, ens ve a rebre el seu cosí, el germà d'en Mr. Think, i el que ens diuen que es el "gurú" del poble. Tots amb les seves barbes llargues típiques de la religió sikh, i els turbants de colors al cap. Saluden an Jordi, i li donen la mà, i quan jo vaig per saludar i donar la mà també, me la retiren i em diuen que no... comencem bé... en fi... pensem que estem en una zona rural amb costums molt marcades, i amb un tracte molt discriminatori cap a les dones, així que bona cara i cap dins...
Allà ens fan seure en una mena de sala d'estar, i ens porten tè i pastes, molt bones!! Només hi ha homes, i jo, a les dones no les deixen estar allà, les veiem passar cap a la cuina, però res més. Només parla el gurú, i els altres suposo que per respecte el deixen parlar i no diuen res... Quan ell parla només es dirigeix an Jordi, i quan jo dic alguna cosa, li continua parlant a ell... respirem fondo i ens recordem que estem enmig de la Índia rural... De totes maneres, les coses van canviant poc a poc, quan el guru comença a veure que en Jordi no domina massa l'anglès, i que jo l'entenc més, després per força li toca parlar-me a mi! un punt per mi, si senyor!
La situació és una mica extranya ( o més aviat molt!), no sabem gaire que dir, i el gurú aquest parla molt ràpid i raro i no ens enterem gaire de res, però somriem i anem dient que sí... per dinar ens porten un menjar boníssim; chapatis, dhal, arròs, curd, i altres plats que ja no recordem el nom.
Finalment cap a les 3 ens despedim, donem les gràcies a tothom i en especial a la dona que ens ha fet un menjar tan bo, i posem rumb a Amritsar, per anar a veure la cerimonia de la Frontera entre Índia i Pakistan.
Fem una horeta de camí en cotxe, i allà que ens plantem! Només d'arribar ja veiem que allò és algo que ells viuen molt, és com una festa major, ja en el parquing hi ha paradetes, gent venent banderetes de la Índia, nens que per unes rúpies et pinten la bandera a la cara...
Per entrar s'han de passar no se pas quants controls... només d'arribar et rebisen el passaport, i et semparen homes i dones en files diferents, i et revisen absolutaments tot, després d'una bona magrejada per tot arreu perquè no portis absolutaments res perillós... avances una mica més, i un altre control igual, fins a 4 vegades... aquí això de la frontera va en serio...
I finalment entrem al recinte, i ja es nota l'ambientarro. Els turistes tenim una grada separada, en una bona posicio, per poder veure l'espectacle!
I abans de continuar, una breu història sobre la Índia i Pakistan
Índia i Pakistan es van independitzar del Regne Unit el 15 d'agost de 1947. Sota el regnat britànic formaven part d'un sol país, però amb la declaració de la independencia van aconseguir la partició, i la separació entre hindus i musulmants (així a grans trets). Una frontera de casi 3000 kilòmetres va ser dibuixada entre ambdos països. Millons de persones van traslladar-se d'un país a l'altre, Muslmans que van deixar Índia per anar a Pakistan, i hindús que van deixar el Pakistan per anar a Índia. Dos mesos mes tard, van entrar en guerra.
Amb la partició, la frontera va partir en dos la petita població de Wagah, que va passar a ser utilitzada com a punt d'intercanvi de mercaderies i persones, sempre sota supervisió de l'exèrcit.
Molt be, i ara... en que consisteix la cerimonia de la frontera?
Es tracte d'un “mini-estadi” separat entre els dos països per una gran porta. A cada costat de l'estadi tenim als equips rivals, Ínida i Pakistan, amb les seves respectives grades, banderes i fans. Cadascun te el seu propi presentador, un super showman animador que fa cridar, cantar i ballar al públic.
Per resumir-ho, el show és el següent (sempre sota una música de bollywood a tota pastilla). La festa comença amb la frontera tancada, i unes quantes noies del públic (més algun turista espontani), es tornen per córrer amunt i avall de l'estadi amb la bandera Índia. I després d'això, es monta una super festa, totes les noies del públic que vulguin, incloses turistes, ballen a la pista els hits del moment al país.
Després comença la part més seria (teòricament) de la cerimònia. Els respectius exèrcits fan un cutre-show en el que desfilen, i fan una competició per veure quin dels dos exèrcits fa un crit mes llarg, mentre el showman convida al públic a cridar també... i els militars fan uns cutre-desfiles, que li posen moltes ganes, però ho fan fatal!
Finalment obren la frontera, i soldats dels dos exèrcits s'encaren en una coreografia cutre, en teoria demostrants qui es més "maxote"! Finalment sona una trompeta, i fan baixar les dues banderes dels dos països al mateix temps, perquè un no sigui més important que l'altre, i apa, s'ha acabat!
Total, una super turistada, però el que fa gracia es veure com s'ho agafen de seriosament, i tot el show que monten al voltant. A nosaltres ens ha agradat, és curios i entretingut! tot i ser una super-turistada!
I després d'això, ja són algo més de les 7 de la tarda, fem cap a Amritsar, al nostre hotel City Park, molt ben situat prop del Temple Daurat que visitarem demà.
Marta i Jordi, des d'Amritsar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada