Preparar la maleta és potser un dels moments més màgics del pròpi viatge... A part de la roba, el respall de dents i el banyador, les maletes sempre van plenes d'il·lusions, somnis, nervis, dubtes, grans espectatives... de moltíssimes sensacions que ens provoca el fet de poder descobrir una nova part d'aquest bonic planeta. Viatjar és un plaer que molts comparteixen, però que tots vivim de manera diferent... i mentrestant, sempre esperem que arribi de nou el moment de "Fer les maletes..."

dimecres, 1 de gener del 2014

Dia 3: El Castell del Rei Boig

Sona el despertador massa aviat com cada dia per ser vacances, però avui toca una gran visita, i no fa tanta mandra aixecar-se. Esmorzem a l'hotelet de Schwangau, i després de recollir les maletes fem el Check out.

Tant sols a uns 5 minuts en cotxe des de Schwangau, es troba el Castell de Neuschwanstein, o altrament conegut com al Castell del Rei Boig, en el qual es va inspirar Disney per a dissenyar el seu famós castell.

Just a sota el castell, hi ha la petita població de Hohenschwangau, que en l'actualitat s'ha convertit en un seguit d'hotels, botigues de souvenirs, casetes de tiquets, i cues de gent que vol visitar el castell. Deixem el cotxe en un dels pàrquings habilitats en el poble, molt ben indicats, i que evidentment són de pagament. El pàrquing està completamet gelat, i hi ha una manta blanca que ho cobreix tot, avui per primera vegada des que estem aquí, tenim temperatures negatives a ple dia, fa molt fred!! Sort que anem ben equipats!


En aquest mateix poble hi ha dos castells per visitar, el Castell de Neuschwanstein (del Rei Boig), i el que li va servir d'inspiració per a la seva construcció, el Castell de Hohenschwangau. Per accedir-hi, s'han de comprar els tiquets a baix al poble, per a tots dos castells, si puges a dalt sense tiquets, allà no hi ha opció de comprar-los.

Nosaltres ja els havíem reservat per internet, i sort que ho vam fer, perquè a la caseta on venen els tiquets, hi ha dues cues diferents, una per la gent que te reserva, i una altre per la gent que no en te, i la cua dels que no tenen reserva feta és llarguíssima! Dona diverses voltes dins de la caseta, i surt fora el carrer un bon tros. En canvi la de les reserves va directe, i no hi ha casi ningú, així que amb la nostre xuleria, allà que ens dirigim i passem directament davant els nassos dels que tenen més de mitja hora de cua per endavant...

Un cop amb els tiquets a la mà, hi ha diverses maneres per arribar als castells, la primera i la de tota la vida, és a peu, que són uns 30 minuts fins al Castell de Neuschwanstein, amb l'inconvenient que és tot pujada, i uns 15 fins al de Hohenschwangau. La segona opció és la de pujar amb uns minibusos, que es paguen a part per descomptat, però que avui com que la carretera està gelada no van. I la tercera opció és la de pujar amb uns carruatges de cavalls, que també es paguen a part, i que tot i ser una opció molt romanticona i més cómode (i una turistada, perquè no dir-ho!), hi ha una cua enorme per agafar el carruatge. Així que ràpid ho tenim decidit, a poteta i xino-xano.

Nosaltres hem decidit no visitar el Casetll de Hohenschwangau, ja que no és tan bonic ni espectacular. La pujada fins a Neuschwanstein no es fa especialment pesada ni dificil, i el camí que passa pel mig del bosc és maco. Un cop dalt al castell, al pati d'armes hi ha unes pantalles amb uns números de torn, ja que la visita és guiada, no es pot fer per lliure. Ens eperem una estoneta fent fotos i mirant el paissatge, fins que surt el nostre número, així que cap dins! Ens donen unes audio-guies, i hi ha un guia que t'acompanya per les sales i t'activa l'audio... semblem xaiets!!


El Castell de Neuschwanstein va ser contruït pel rei Lluís II de Baviera, en una època en què els castells i fortaleses ja no eren necessaris des del punt de vista estratègic o defensiu. Lluís II no era un monarca de la seva època, tenia un pensament antiquat, més proper a l'absolutisme, i amb una gran admiració per la vida de l'Edat Medieval. Quan va ser retirat del poder després de perdre la guerra contra el Kaiser de Prussia, es va sumir absolutament en el seu món de fantasia, d'aquí l'apelatiu de "Rei Boig". Amb aquest castell va voler recrear la vida i castells medievals, la vida a la cort, i la decoració i pintures d'una època de segles abans. Lluís II tenia una extranya obsessió per el compositor Wagner, va ser un dels seus grans mecenes, i va demanar-li que l'ajudés a crear l'ideal de castell medieval. Fins i tot moltes de les estances del castell estan decorades amb pintures de passatges d'obres de Wagner. Finalment Lluís II va morir sense poder veure acabat del tot el seu castell, el va trobar mort en extranyes circumstàncies, ofegat en un llag proper a Munich, juntament amb el seu metge-psiquiatre.

L'interior del castell és preciós, realment és com entrar en un conte de fantasia. Totes les parets estan absolutament decorades amb pintures precioses, i el daurat està per tot arreu. A nosaltres ens ha agradat molt, tot i que la part visitable no és molt extensa, i que el fet d'anar com xaiets i amb ulls vigilant-te constantment perquè no facis fotos ni toquis res, li resta molt d'encant. (Tot i que no es poden fer fotos, no m'he pogut resistir a fer-ne alguna d'amagat...)


Sortim per una porta lateral del castell, i just al costat, hi ha un camí d'accés al mirador del Pont Marienbrüke que està tancat. Aquest pont és el punt des d'on s'obtenen millors vistes del castell. Ja havíem llegit que en aquesta època a vegades tanquen l'accés pel gel i la neu. Però en aquest moment veiem una parella que salta la tanca pel lateral, i enfila el camí, així que nosaltres no ens ho pensem dues vagades i tot darrera que anem.

Al principi amb un sentiment d'estar fent algo mal fet, però després de tombar el primer revolt, allò semblava la Rambla! Sort que en teoria estava tancat, perquè sinó no hi cabria ni una agulla en aquell camí. Al cap de poc entenem el motiu pel qual estava tancat l'accés, el camí està completament gelat, i aixó sumat a que fa una pendent una mica pronunciada, fa que sigui difícil caminar-hi. Nosaltres anem més o menys ben preparats, amb botes de muntanya, però hi ha japoneses que hi van fins i tot amb talons! "Antes muerta que senzilla"! I això fa que veiguem més d'un cop de cul a terra! A mig camí hi ha un petit mirador amb una vista molt bonica del Castell de Hohenschwangau.


15 minutets després arribem al mirador de Marienbrüke, és un pont elevat molt estret, però està massificat, hi ha molta gent, i costa trobar un forat on poder fer alguna foto descent del castell, però ho aconseguim!! Realment des d'aquí la vista es veu molt maca!


Fetes les fotos de rigor, anem de baixada cap a buscar el cotxe, però ho fem per un altre camí que passa per l'altre costat del castell, i no està tan gelat.


Ja són casi les 2,30h, així que hem d'anar ràpid a buscar un lloc per dinar, que amb lo aviat que van aquesta gent, encara ho trobarem tot tancat! Ens arribem fins a Füssen, un poble situat a uns 10 minutets, i que està tocant a la frontera amb Àustria. Aquí trobem un restaurant on fem una bona pizza per recuperar forces, i després donem un tomb per Füssen. Hi ha molt ambient pel carrer malgrat la fred, moltes botiguetes i música en directe, ens ha agradat molt aquest poble!

I ara sí, Salzburg ens espera! Ens queden unes 3 hores de camí des de Füssen fins arribar a la ciutat on passarem el cap d'any. Carretera i manta i poc a poc fins que ens plantem a la frontera, i en poca estona més a Salzburg. Aquí torna a venir la odisea de cada dia per localitzar l'hotel sense GPS, amb l'afegit que aquesta vegada és una ciutat! Només recordem que queda prop de l'estació de tren, així que anem seguint els cartells que la indiquen, i un cop allà, a donar voltes pels carrers del voltant fins que miraculosament la trobem!!

És la Pensión Jahn, molt senzilla, però per cap d'any a Salzburg ja estava tot ple quan ho vam mirar, o eren preus que no ens podiem permetre. La sorpresa és que en Jahn resulta ser xino... amb aquest nom no ens ho esperavem. La pensió molt correcte, però sense cap luxe, llit i dutxa, i prou!

Anem a sopar al restaurant del costat, que és un austríac-indi, però no teníem ganes de caminar gaire, estem cansats!

I ara sí, a dormir que demà és cap d'any i ens espera un dia mogudet!!


Marta i Jordi, des de Salzburg


4 comentaris:

  1. Moltes gràcies pel vostre blog. Molt divertit i interessant. M'encantaria tenir temps per fer el meu propi però em falta temps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Anny! Moltes gràcies! La veritat és que som un petit blog d'estar per casa, que fem més per nosaltres mateixos que per res més, però ens encanta saber que hi ha gent que el troba per casualitat i li agrada! Moltes gràcies per deixar-nos el comentari, ens ha fet molta il·lusió! Fins aviat!

      Elimina
  2. Ostres!!! Quina passada de blog! Enhorabona viatgers! Aquest estiu volem anar-hi amb els nostres nens de 4 i 7 anys.

    Gràcies per la informació

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Queralt! M'alegro que us serveixi per organitzar el vostre viatge. Segur que us agradarà molt i us ho passareu molt bé amb els vostres nens, és una zona molt maca i ideal per anar amb nens!

      Espero que us vagi molt bé!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...