Ens llevem per últim dia en terres de Kenya, aquesta nit a les 3:00 de la matinada agafem l'avió de tornada a casa, així que avui ens toca un dia d'aquells en què la única missió és arribar a l'aeroport per embarcar a l'hora, un dia "mig" perdut, tot i que intentarem aprofitar per fer alguna visita ràpida.
Ens llevem aviat al matí i esmorzem al mateix apartament. Al cap de poc ens passa a buscar el conductor per portar-nos fins el petit aeroport de Diani, per tornar a agafar l'avioneta-mosquito que ens portarà fins a Nairobi. Des de l'avió les aigües de Diani es veuen impressionants!
El viatge amb la cafetera resulta una miqueta més mogudet que el d'anada fins a Diani, però també és més curt, així que en 1 hora ens plantem a Nairobi. Són cap a les 2h del migdia, i allà ens recull la que serà la nostre guia i xofer durant el dia d'avui. A l'avió ens han donat un entrepanet i unes galetes, així que no tenim massa gana i ens posem directament en marxa.
Ja que el dia d'avui l'hem de passar anar gastant hores fins que sigui el moment d'anar a l'aeroport, i encara ens en queden forces per davant, ja que estem a Nairobi hi ha una visita que ens fa gràcia, i és visitar la casa de "Memòries de Àfrica", la casa real on va viure Karen Blixen en qui es basa la pel·lícula, que es troba a les afores de la ciutat, en un dels millors barris formats per cases colonials, que ocupen els terrenys que en el seu dia van ser la granja i plantacions de cafè de Karen Blixen.
“Yo tenía una granja en Africa, al pie de las colinas de Ngong. El Ecuador atravesaba aquellas tierras altas a un centenar de millas al norte, y la granja se asentaba a unos seis mil pies. Durante el día te sentías a una gran altitud, cerca del sol, las primeras horas de la mañana y las tardes eran limpias y sosegadas, y las noches frías”.
Karen Blixen va ser una escriptora danesa que va viure a Kenya durant alguns anys de la seva vida, i que es coneix funamentalment per la versió cinematogràfica de la seva novel·la autobiogràfica basada en la seva vida durant els anys que va viure a Kenya, la famosa pel·lícula "Memòries de Àfrica.
El mateix any d'estrena de la pel·lícula, i després del gran èxit obtingut i de 6 premis Oscar, es va inaugurar a Nairobi el Muesu Karen Blixen, a la casa de l'any 1912, que va ser la seva llar en els anys que va viure a Kenya, tot i que a la Pel·lícula només es van rodar allà alguns exteriors, els interiors són decorats.
L'exterior de la casa és idèntica al que esperàvem trobar i que surt a la pel·lícula, tot i que la imaginàvem més gran. La visita a l'interior de la casa és guiada, i no es permet fer fotos. Hi ha part del mobiliari que és autèntic de la època i original de la casa, i d'altre que és que el que es va utilitzar per al rodatge de la pel·lícula.
Després de la visita per l'interior, i de que el guia ens expliqui la història de Karen Blixen i de com es vivia en aquella època a Kenya, ens estem una bona estona donant un tomb per l'exterior, fent fotos, i intentant imaginar com devia ser viure allà a principis de segle XX, una dona sola al capdavant d'una enorme plantació de cafè, i intentant integrar-se entre cultures masais i kikuyus.
Finalment fem una parada en una botigueta de souvenirs per acabar de comprar alguna coseta per portar a la família, on acabem discutint-nos amb el propietari perquè ens volia cobrar un preu desorbitat per dues girafes de fusta! Això del regateig no es lo nostre, i és agotador!
Són cap a les 7 de la tarda, i encara queda molta estona per sopar i més encara per anar a l'aeroport i agafar el vol de tornada a casa. La guia ens proposa portar-nos a un centre comercial per passar l'estona i sopar allà, però amb el que havia passat feia pocs dies, un atac terrorista en un altre centre comercial de Nairobi, no ens feia gaire gracia, així que pensem que un bon final de festa seria un sopar al famós restaurant Carnivore, que tot i ser una turistada, permet menjar carns d'animals que no es poden provar a gaires llocs més.
Tot i ser aviat anem directe cap allà, i passem una estona fent una cervesa mentre esperem l'hora de sopar. Cap a les 9 del vespre ens donen la nostre taula. Primer ens donen una sopeta que estava bastant bona, després ens van portar tot un mostrador amb moltes salses diferents i diferents platets amb ingredients per acompanyar les carns i fer una mica d'amanida.
El funcionament del Carnivore és senzill, et deixen sobre la taula una bandareta, i mentre la tinguis en peu, et van portant carns diferents, quan ja no pots menjar més, baixes la bandareta, i deixen de servir-te, senzill no? Evidentment nosaltres vam provar totes les carns que ens portaven, vam provar les típiques de porc, vedella, xai, però també noves varietats com cocodril, que estava molt bo, estruç, i fins i tot serp... aquesta última no ens va agradar gaire, té una textura molt extranya... però va estar bé provar-la!
Tot i ser una turistada, ha estat bé poder provar carns d'animals exòtics, potser no vall el preu que en fan pagar, però ha estat un bon final de viatge!
Ara sí, posem direcció a l'aeroport, tot just són les 11 i poc del vespre, i el nostre vió surt a les 3, però el restaurant tanca, i no podem quedar-nos passejant de nit per Nairobi amb totes les maletes, així que anem a fer temps a l'aeroport. Passar hores als aeroports és molt pesat, i més si és en un aeroport que s'ha cremat i que ara només són unes carpes enormes, on fa molt fred i només hi ha unes cadires incòmodes per poder seure.
Ara sí, el nostre viatge per Kenya s'acaba, uns dies increïbles veient paissatges i animals que mai ena haguéssim imaginat tenir tan a prop, i hem conegut persones precioses que sempre portarem al cor.
Fins sempre Kenya!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada