Preparar la maleta és potser un dels moments més màgics del pròpi viatge... A part de la roba, el respall de dents i el banyador, les maletes sempre van plenes d'il·lusions, somnis, nervis, dubtes, grans espectatives... de moltíssimes sensacions que ens provoca el fet de poder descobrir una nova part d'aquest bonic planeta. Viatjar és un plaer que molts comparteixen, però que tots vivim de manera diferent... i mentrestant, sempre esperem que arribi de nou el moment de "Fer les maletes..."

divendres, 15 de novembre del 2013

Dia 10: Fins sempre Masai Mara, anem cap a Diani

Ens llevem per última vegada a Masai Mara, i també per última vegada farem un safari en les seves terres, almenys en aquest viatge, esperem poder tornar-hi algun dia! En Jordi però no es lleva massa bé de la panxa, i decideix que és millor que es quedi dormint una estona més, però jo no puc resistir perdre'm l'últim safari per Masai Mara, així que durant el matí agafem camins diferents.

Som-hi, bon dia Masai Mara!


El safari però, no ens depara res massa interessant. Aquests dies està plovent, i fa més fred que de costum, així que els animals no estan tan actius. El més interessant va ser poder veure dues cries de lleonet, amb la seva mare. Ja havíem vist lleons petits, però no tant, eren molt bonics. Ens els enduem cap a casa?


Com cada dia toca esmorzar enmig de la sabana, els millors esmorzars de tota la nostra vida, és una sensació única, llàstima que avui és l'últim... Després d'esmorzar continuem de safari fent camí ja cap a l'aeròdrom, des d'on sortirà la nostre avioneta direcció a Diani. De camí encara veiem un guepard amb la seva cria, que està menjant un conillet, i algun lleó dormint. però tot i això, el matí no ha estat gaire productiu.

Ens trobem a mig camí de l'aeròdrom amb un altre tot-terreny d'Enkewa que porta en Jordi, i en aquest punt ens despedim dels nostres guies masais, i de la parella catalana que ens ha acompanyat aquests dies. Ells continuen el matí de safari, i nosaltres posem rumb a nova destinació. Com els trobarem a faltar! Com diria el nostre guia Sam: "Son muy monos"!


I finalment ha arribat el moment que no volíem que arribés, dir adéu a Masai Mara i a uns dies increïbles!  No pensava que se'm fes tan difícil! Tot lo bo s'acaba, però en aquesta ocasió ha sigut massa curt! Però lo bo és que queden moltes ganes per tornar-hi en una altre ocasió!

Arribem a l'aeròdrom, i veiem la nostre micro-avioneta! Uffff... a mi no m'agrada volar, em fa molta por, i només de veure aquell mosquit en el que ens hem d'enfilar durant 2 hores, se'm posen els pels de punta! Però ja se sap, per arribar a llocs únics, a vegades s'ha de fer algun petit sacrifici, així que no ens ho pensem gaire, som-hi!


Com que hi ha les places justes, i hem sigut els últims d'arribar, a en Jordi li toca anar de copilot!!! Esperem que al pilot no li passi res, perquè sinó no sé si en Jordi sabria fer aterrar l'avioneta! Esperem no haver-ho de comprovar.

La cafetera-mosquito comença a còrrer per la pista, i poc a poc va agafant altura. Les vistes realment són impressionants, es veu la sabana, els poblats masais, els núvols! Però al ser tan petita, es mou moltíssim!! Millor tancar els ulls i esperar a arribar el més aviat possible!  En Jordi però, s'ho passa com un nen fent de copilot i veient tots els comandaments i les pantalletes! S'ha de dir que l'avioneta es veu molt nova, i a part dels saltets, en cap moment ens va donar sensació de perill, i el vol va ser tranquilet!


I finalment, després de poc menys de 2 hores de vol amb la cafetera-mosquit arribem a Diani!!

Quan la gent pensa en Kenya, pensa en animals salvatges, safaris, sabana... però en cap moment en platges tropicals, de sorra blanca i aigües transparents. Doncs sí senyor, Kenya té unes platges tropicals precioses al llarg de tota la seva cosa! Aquestes és una de les perles, al mateix temps que un dels secrets millor guardats d'aquest país, que poca gent coneix i disfruta, però que ningú que viatgi fins aquí s'hauria de perdre. Hem arribat a Diani!

Diani és una zona costanera de Kenya que queda situada al sud del país i de la ciutat de Mombasa, pràcticament tocant a la frontera amb el país veí, Tanzània. 


La platja de Diani té 25 km de llarg, i és coneguda pels seus esculls de corall, i la propera Reserva Nacional de Shimba. Tot i així, encara que Diani, i en general tota la cosa est de Kenya pot semblar un paradís tropical, la seva història està molt lligada amb el comerç d'esclaus. Entre els segles VII i XIX, els mercaders àrabs i swahilis es van endur a través d'aquestes cosetes, a més de 4 milions d'esclaus.

Al mini aeroport de Diani ens recull el conductor que ens envien del nostre allotjament, i en pocs minuts ens plantem a la nostre nova caseta.

Ens esperen quatre dies de platja, relax i senzillament no fer res! Durant aquests quatre dies ens allotjarem en un hotelet anomenat Kitu Kidogo Cottages, un gran descobriment! A Kenya tot el que faci referència al turisme és car, i els allotjament a la costa no podien ser menys! Són molt cars! Però buscant i rebuscant, vam descobrir aquestes dues cabanyetes, tranquiles i amb totes les comoditats, a un preu més que bo, pel que són els preus en aquesta zona. Tindrem una cabanyeta, amb cuina, portxo, i amb possibilitat de cuiner particular, ja que al haver-hi només dues cabanyes no hi ha restaurant.


La nostre cabanyeta és perciosa, igual que el que surt a les fotos! durant aquests dies però, a la cabanyeta del costat no hi ha ningú, així estarem completament sols! Només amb un guàrdia que hi ha a les nits.

Després d'instal·lar-nos ja són quarts de 5 de la tarda, i tenim una gana que ens aixeca! Ens arribem al bar "Fourty Thieves", que queda a peu de platja, i tenen obert 24 hores (i és l'únic bar o restaurant que hi ha als voltants), i ens mengem una bona pizza al costat del mar.


I després d'un bon dinar, tornam cap a "casa", on ens espera l'Edith i en Fèlix, el que serà els nostre cuiner els pròxims 3 dies. Veient que l'oferta turística a la zona és molt limitada, hem decidit contractar els serveis que ens ofereix l'allotjament de tenir un cuiner privat. En Fèlix es presenta amb un llibre de receptes, del que nosaltres escollim el que ens vindrà de gust per esmorzar, dinar i sopar els pròxims dies. Ell mateix s'encarrega d'anar al súper a fer la compra, nosaltres li donem els diners, i després ens presenta els tiquets i ens torna el canvi. Tot i que d'entrada se'ns fa una situació una mica estranya això de tenir un cuiner particular, ha estat molt bona elecció, el menjar boníssim, i l'atenció d'en Fèlix molt bona!

Aquí es fa fosc molt aviat així que la tarda no dona per gaire més. Anem fins al súper amb l'Edith i en Fèlix per comprar alguna cosa per sopar, i tornem cap a "casa" ja de fosc. Ha sigut un dia llarg, entre el safari del mati i l'experiència de l'avioneta... així que ara toca una dutxa, sopar, i a dormir, que demà serà un altre dia per descobrir les precioses platges de Diani.

Marta i Jordi, en aquell moment, des de Diani.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...