Preparar la maleta és potser un dels moments més màgics del pròpi viatge... A part de la roba, el respall de dents i el banyador, les maletes sempre van plenes d'il·lusions, somnis, nervis, dubtes, grans espectatives... de moltíssimes sensacions que ens provoca el fet de poder descobrir una nova part d'aquest bonic planeta. Viatjar és un plaer que molts comparteixen, però que tots vivim de manera diferent... i mentrestant, sempre esperem que arribi de nou el moment de "Fer les maletes..."

dimecres, 30 d’octubre del 2013

Dia 9: Somriures d'Ositeti

En aquest àrid territori anomenat Masai Mara, hi viu un poble de soldats i caçadors, que habiten en els altiplans de Kenya i les planícies centrals de Tanzània. Segons la llegenda, el Déu Ngai va crear el poble Masai, i els va donar com a dret diví el bestiar, perquè el cuidéssin i els servís d'aliment. Per tant, tradicionalment s'entenia que qualsevol altre poble que posseís animals, significava per força que els havien robat al poble masai. En el passat, les lluites per recuperar les seves "propietats robades" van portar als Masais a enemistar-se sanguinàriament amb altres tribus, en especial els Kikuyus.

Nosaltres avui visitarem una petita escola masai, anomenada Ositeti, que queda prop del campament d'Enkewa i amb la que ells col·laboren molt directament, amb el material escolar, els uniformes, contractant professors, inclús pagant noves infraestructures per aules, i tot el que poden...

Aquest matí el nostre despertador masai "Good morning..." particular ens deixa dormir una miqueta més, ja que com que aquest matí anirem de visita a l'escola d'Ositeti, no cal que sortim tan aviat.

Des de Enkewa ens han ofert la possibilitat d'anar fins l'escola fent una excursió d'unes 2 hores, acompanyats per guies masais, i evidentment no ens ho hem ni pensat! Allà que ens n'anem, d'excursió per terres masais!!!

Esmorzem cap a les 8, avui per primera vegada en el campament, ja que tots els altres dies ho hem fet enmig de la sabana del Masai Mara. L'esmorzar deliciós, tot i que en Jordi no s'ha llevat massa bé, i no té la panxa gaire fina!


Acabem d'esmorzar, preparem botes i motxilla, i som-hi! A l'excursió també ens acompanyarà una altre parella de catalans, i els nostres guies masais, en OneTen, Lesaloi, i en Lemara, vaia cracks!! Només de començar l'excursió, ens espera una bona pujada!! Hem d'aribar fins dalt de tot del turonet que queda just darrera del campament de Enkewa, i del que ara no recordo el nom... 

Jo necessito parar alguna vegada per recuperar-me una mica, perquè la pujada és forta! Des de dalt es té una vista preciosa de la sabana del Masai Mara, i d'Enkewa. Fins aquest moment no havíem vist tant clara la situació tan privilegiada del nostre campament. Està ben bé al mig de la sabana! També aprofitem per fer alguna foto de grup per tenir-la de record! Com els trobarem a faltar! No cada dia es coneixen persones tan autèntiques! I en Jordi practica per si ens hem de quedar amb els masais, però no li acaba de sortir del tot bé, li falta equilibri!


Un cop arribats dalt de tot, veiem l'escola d'Ositeti com un puntet luny, molt lluny! Però la resta del camí es fa molt agradable, a partir d'aquí tot és baixada, i passem entre ramats de vaques masais, i manyates i poblats, on els nens més petits i que encara no van a l'escola, ens saluden amb la maneta!


El poble masai és un poble pastor, i tradicionalment els nens són els que cuiden els ramats, per això molts pares masai creuen que els nens són més utils pasturant els ramats que no anant a l'escola. La conscienciació del poble masai de la importància de portar els seus fills a l'escola és un dels aspectes més importants. La Marta ens explicava que quan es va fundar Enkewa, aquesta petita escola només comptava amb uns 40 nens. Ara ja són més de 350!

I finalment, ja hem arribat!!

No sabem ben bé com, en un segon passem de l'emoció de veure l'escola de lluny i veure els nens jugant al pati, a estar completament envoltats de criatures per tot arreu. Els nens són molt curiosos, i tot i veure turistes sovint, no deixen d'al·lucinar amb les coses que per nosaltres són més cotidianes. Se'ns agafen de les mans, els braços, ens pregunten el nom, i tots volen acaparar la nostre atenció, ens miren les ungles, els cabells, la roba... però sobretot al·lucinen amb la càmera de fer fotos! Constantment et demanen que els facis fotos, i es barallen entre ells per sortir els primers, i apartar als que se'ls posen a davant. I en el moment de prémer el botó, tots es tiren damunt la càmera per veure's a les foto! Quin estrès!  Però realment els nens són increïbles, i se'ls veu als ulls aquella innocència de deixar-se sorprendre per qualsevol cosa!


Hem arribat que era la seva hora del pati, així que ens estem una bona estona jugant amb els nens i intentant parlar una miqueta amb ells. Després d'una estoneta els professors els criden a les classes, i el pati es buida de cop. Ens rep el director d'Ositeti, i amb ell fem un recorregut per l'escola i el dispensari mèdic que queda darrera. És increïble la tasca que fan aquí, i l'esforç que hi posen tots per tirar-ho endavant, i intentar donar als nens una infància millor i esperem que un futur millor.


Després del recorregut per l'escola, i de quedar amb el cor entre encongit i admirat, ens despedim dels nens i d'Ositeti, i tornem cap a Enkewa. Ositeti sempre ens quedarà a dins com una gran experiència, i com un cara a cara amb una realitat dura. Des de fa poc han creat una pàgina web, que es diu "Amigos de Ositeti" (http://www.amigosdeositeti.com/), on expliquen la tasca que estan realitzant tant a l'escola com al dispensari, i hi ha la possibilitat de col·laborar amb el projecte de diverses maneres.

Tornem a Enkewa per un bon dinar, com cada dia! Avui volem tornar a intentar visitar a la tarda el poblat masai, però el temps no té ganes de deixar-nos fer aquesta visita. Un cop dinats comença a plovisquejar, però en el moment de marxar cap al poblat, la pluja es fa més intensa. Esperem una estona a veure si afluixa i podem fer la caminada fins al poblat, però res de res.... així que canvi de plans, decidim deixar de banda la caminada, i arribar al poblat amb cotxe. Pujem als cotxes, tot preparat... ens posem en marxa! Però no havíem fet ni 200 metres des d'Enkewa, que la pluja es fa més forta, els camins estan plens de fang, i als cotxes els costa passar, així que no hi ha més remei que girar cua, i cap a "casa" altre cop. Dfinitivament, en aquest viatge no serà possible visitar el poble masai, però tenim la sort d'haver pogut visitar l'escola, que ha sigut una experiència molt autèntic, i ens ha encantat! Aurem de deixar el poblat per la pròxima visita a Kenya

Passem la tarda a la tenda, no podem ni sortir del diluvi que està caient fora. També ens va bé per aprofitar i descansar una mica, que aquests dies de safari han sigut agotadors, això de matinar tant durant les vacances és cansat... tot i que no es fa dur, perquè el que ens espera fora és impressionant!

El dia s'acaba, i quan finalment deixa de ploure, ens reunim amb els demés al voltant del foc, per asseborir la nostre última nit a Enkewa, on la Janet, una noia masai que treballa al campament i que aquests dies ens ha fet de professora de swahili, ens canta una cançó en llengua masai, preciosa, se'ns posen els pèls de punta! La Janet és d'aquelles persones amb qui, tot i venir de móns tan diferents, connectes, i sembla com si et coneguéssis de sempre, és dolça, carinyosa i divertida, i ens ha fet passar molts bons moments a Enkewa, gràcies Janet!

Sopem en família, i després toquen les despedides. Que dur es fa dir adéu a un lloc on t'has sentit com a casa, on has conegut persones increïbles, que en pocs dies t'han fet sentir com de la família. Es fa dificil deixar enrera tants bons moments, rialles, experiències... I tan si es fa difícil! Tant de bo ens hi haguéssim pogut quedar més temps!


Ens despedim de la Marta i la Janet, no sense deixar escapar alguna llàgrima...dels demés ens despedirem demà. Enkewa és un d'aquells llocs que no deixen indiferent, que et permeten fer-te'ls teus i sentir-te com a casa i entre amics. Gràcies per tot Enkewa! Gràcies per tot Marta!


I entre alguna llàgrima, i molta pena per haver de marxar demà d'Enkewa, ens n'anem a dormir. Demà serà un altre dia! Lala Salama!

Marta i Jordi des de Enkewa, a Masai Mara.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...