Preparar la maleta és potser un dels moments més màgics del pròpi viatge... A part de la roba, el respall de dents i el banyador, les maletes sempre van plenes d'il·lusions, somnis, nervis, dubtes, grans espectatives... de moltíssimes sensacions que ens provoca el fet de poder descobrir una nova part d'aquest bonic planeta. Viatjar és un plaer que molts comparteixen, però que tots vivim de manera diferent... i mentrestant, sempre esperem que arribi de nou el moment de "Fer les maletes..."

dijous, 17 d’octubre del 2013

Dia 8: Pluja a Masai Mara

"Hello... Good morning..." el despertador masai és infal·lible com cada dia a les 5,30 a.m. Encara és fosc, i fa fred, bastanta fred, per tant sortir de sota l'edredon es fa difícil... però sabent que treient un peu fora la tenda ens espera Masai Mara, el tràngul és menys dur!

A les 5,45 ja estem a la tenda menjador, fent una infusió i menjant alguna galeta per aguantar fins l'hora d'esmorzar a la sabana. El planning inicial d'avui és fer safari al matí, i visitar el poble masai a la tarda. Així que amb alguna cosa a la panxa, ens posem en marxa. Cada matí dins el 4x4 ens trobem mantes masai en el nostre seient, i ampolles d'aigua calenta que a aquestes hores venen de meravella. Som-hi!

Posem rumb a la sabana, entrem a Masai Mara. Avui explorarem una zona més propera al campament, ja que a mig matí han d'acompanyar els nostres companys de 4x4 al "aeròdrom" que hi ha a Masi Mara. Poc després de començar el dia, trobem dos guepards adults i els segueix una lleona. Tots tres passen sense ni mirar-se'l per davant un búfal que menja herba tranquilament. Fins aquí normal.

Ens quedem al costat del búfal, i de cop comencen a aparèixer entre els matolls, cadellets de lleons, que l'envolten. S'hi van acostant poc a poc, i cada vegada són més, fins que es reuneixen fins a vuit cadellets. En principi no és massa normal que els lleons ataquin a un búfal, i menys si són cadells. Ens hi estem una bona estona, sembla que no es decideixen, però de cop un cadellet surt corrents i tots el segueixen per atacar.

No tenen massa èxit, el búfal és massa gran per ells. Al cap d'uns minuts, torna la lleona per donar un cop de mà. Sembla que amb la seva ajuda l'atac és una mica més efectiu, però finalment el búfal marxa corrent, i els cadellets i la lleona ho deixen per impossible. Ha sigut una escena que no és habitual de veure!!


Després de l'espectacle, continuem en ruta, i tornem a tenir sort, trobem un altre rinoceront negre!! Això si que és sort, amb lo difícil que és veure'n un a Masia Mara, i nosaltres ja n'hem vist dos!! Tot i que aquest està una mica més lluny, i no es deixa veure tant bé!

La gana ja apreta, i arriba l'hora de parar a fer un bon esmorzar! En aquesta ocasió ens trobem amb altres 4x4 de Enkewa, i esmorzem tots junts, quatre mexicans, una parella de catalans, i una altre d'anglesos, ja que després d'esmorzar, alguns farem canvi de cotxe perquè puguin anar a portar als nostres companys a l'aeròdrom. Parem en un lloc amb unes vistes precioses, i fem un bon esmorzar, com cada dia!


Després d'esmorzar, ens canviem al cotxe dels anglesos. Son una parella gran, i ella sembla la Dora la exploradora i porta unes càmeres i objectius que ja voldrien els de National Geographic. Veiem alguns topis, elefants, i parem davant de cada ocell que trobem, ja que a la "Dora" li apassionen, però a nosaltres no ens diuen gaire res... Ens dirigim a unes cascades que hi ha prop de Enkewa. De camí però trobem una mama guepardo amb dos cadellets. Encara no havíem vist cap bebé de guepardo, i són molt macos, tenen com una pelussilla que els hi va caient quan es fan grans.


Ara sí, directe cap a les cascades, tot i que prèviament veiem algun lleonet i algun altre animalet. Un cop arribem, descobrim que això de "cascades" resulta molt relatiu. En un país sec, i on costa trobar aigua, el concepte cascada canvia. L'indret és maco, i hi ha uns petits saltants d'aigua que fan formes curioses a les roques, però d'això a dir-los cascades, hi ha molta diferència. Potser perquè a Europa estem acostumats a cascades més impactants.


 I ara, directe a dinar a Enkewa!

El plans per la tarda hem de modificar-los, ja que a migdia comença a ploure, i visitar el poblat plovent no té tant encant, ja que lo bonic és arribar-hi caminant, i a més si plou els masais estan dins les manyatas o fora del poblat, i no s'hi veu tanta gent.

Així doncs decidim fer canvi de plans, i a la tarda fer safari, ja que els cotxes, al poder-se cobrir, permeten sortir tot i la pluja, tot i que evidentment no és el mateix, es veuen menys animals, i a través dels plàstics no es veu tant bé, però que hi farem, millor agafar-s'ho amb filosofia.

Tot i la pluja, la tarda ens regala imatges molt boniques, no veiem gaires animals, però les gotetes d'aigua i el sol formen un arc de sant martí que es veu preciós sobre la sabana!!


I fins i tot amb aquest taló de fons veiem tota una famíilia de hienes amb els seus cadellets!! M'encanten les hienes!


Cap a final de la tarda la pluja es fa més forta, i no podem parar a fer la copeta de vi veient la posta de sol a la sabana, així que tornem a Enkewa.

Com cada vespre toca una bona dutxa a l'estil Enkewa, esperant que ens omplin el bidó d'aigua calenta, i dutxeta ràpida, que l'aigua s'acaba!! Descansem una miqueta a la tenda, i anem una mica més aviat cap a la tenda menjador, per asseure'ns al costadet del foc masai que engeguen cada dia, amb una copeta de vi, i xerrem amb els masais i altres turistes d'Enkewa. Una conversa al voltant del foc sempre relaxa! 


Un bon sopar com cada dia, i cap a la tenda a descansar, que demà toca més Masai Mara!

Lala salama!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...