El dia comença a les 5,30h del matí. "Hello... Good morning..." sentim des de fora de la nostre tenda. El nostre "despertador masai" particular per aquests dies ens avisa que ja n'hi ha prou de dormir, que els animalets no fan mandres al llit, així que ens calcem les botes, ens posem el polar, que aquestes hores del matí fa fred, i sortim de la tenda.
A la tenda menjador ens espera algun cafetó o tè, amb alguna galetona per entretenir la gana fins que arribi la hora d'esmorzar. I ara sí, tot a punt, marxem amb en Sam i en OneTen, i el nostre 4x4, a veure que ens depara el dia!
Sortim, i mentre es va fent de dia a la sabana, comencem a veure alguna zebra, algun topi despistat, i trobem una manada d'elefants. Al cap de poqueta estona, trobem sobre una gran roca un lleó i dos lleones que encara no s'han llevat, i fan mandres.
Cap a les 9 del matí, parem per esmorzar, enmig de la sabana. Preparem les taules, i ens comencen a treure menjar i més menjar, per posar-nos les botes!! És un esmorzar de nivell, amb unes vistes immillorables!
Després d'esmorzar, i totalment per casualitat, ens topen de cares i sense buscar-ho, amb un rinoceront negre. És un dels animals més difícils de veure de Masai Mara, ja que només n'hi ha 52 en tot el parc, i normalment es mouen en solitari.
De camí cap al Riu Mara, i després de veure el rinoceront negre, ens topem amb una situació que cap de nosaltres esperava, i que serà un dels moments més intensos del viatge. Parem a veure un grup de gaseles de Thompson que hi ha en un costat del camí. Hi ha una gasela petita acabada de néixer, que pràcticament ni sap caminar. Li tirem quatre fotos, però de cop, el nostre rastrejador masai comença a cridar: "cheeta, cheeta...!" i veiem un guepard que ve corrents, no sabem d'on ha sortit perquè no l'haviem vist, i totes les gaseles comencen a córrer, però el petitó no hi és a temps, i el guepard l'enganxa!
Extranyament, el guepard casi ni toca la petita gasela, i encara més sorprenent, juga amb ella, l'acaricia, s'hi estira al costat.... els masais en expliquen que el que està fent és no matar-la perquè està esperant que la mare gasela torni a buscar al seu fillet, per poder menjar-se a la mare que és més gran i té més carn. Però la mare no apareix, i el guepard es cansa d'esperar, així que passa a l'acció, i es menja la petita gasela, i no en deixa absolutament res!
La veritat és que fa cosa veure com es menja la gasela, són unes imatges que ens sobten, però a la vegada ens fascinen, no sempre es pot presenciar de tant a prop i en total soledat una escena com aquesta, i potser mai més en tindrem l'oportunitat. Un cop el guepard s'ha menjat fins la última poteta de la gasela, s'aixeca, i se'n va a fer migdiada. S'ha acabat el show!
Continuem ruta i parem un moment en un mirador des d'on es veu tota la saban, i aprofitem per fer-nos quatre fotos amb els nostres guies masais, en Sam i en One Ten.
I com qui no vol la cosa, i entre animalet i animalet, arribem a la vora del Riu Mara, on hi ha desenes d'hipopòtams parant el sol, i algun cocodril esperant el seu menú.
En aquest punt, es veu que la Gran Migració i el creuament del Riu Mara, és un dels espectacles més esperats pels turistes, ja que en el mateix punt es troben moltes furgonetes. I com tots els damés turistes, ens toca esperar, i creuar els dits per tenir sort!
Anomenem la Gran Migració al moviment de la fauna dins l'ecosistema Serengeti-Mara. Les enormes planícies del Serengeti, tenen precipitacions estacionals insuficients per a mantenir les pastures tot l'any. La regió de Masai Mara és la més verda de l'ecosistema, i té una font d'aigua permanent, el Riu Mara. Aquest és el factor que provoca la Gran Migració. Cada any, fins a un milió i mig de nyus, dos-centes mil zebres i mig milió de gaseles es desplacen de forma cíclica entre el Serengeti i Masai Mara, en busca de pastures fresques.
Anomenem la Gran Migració al moviment de la fauna dins l'ecosistema Serengeti-Mara. Les enormes planícies del Serengeti, tenen precipitacions estacionals insuficients per a mantenir les pastures tot l'any. La regió de Masai Mara és la més verda de l'ecosistema, i té una font d'aigua permanent, el Riu Mara. Aquest és el factor que provoca la Gran Migració. Cada any, fins a un milió i mig de nyus, dos-centes mil zebres i mig milió de gaseles es desplacen de forma cíclica entre el Serengeti i Masai Mara, en busca de pastures fresques.
Durant l'estació humida, el Serengeti és un bon lloc on viure pels herbívors, ja que l'herba fresca abunda. A finals d'abril les pluges s'han acabat al Serengeti, i les planícies estan seques: Comença la marxa. Les grans manades afronten una llarga caminada cap al nord, cap a Masai Mara, on arriben a finals de juny o principis de juliol.
Un cop a Masai Mara, la marxa continua, conduint les manades cap al major repte de la seva expedició: el creuament del Riu Mara, i el seu afluent el Talek. Però, on està el repte de nedar una miqueta pel riu? Doncs que les seves ribes estan poblades de cocodrils que prenen el sol immòbils a l'espera del seu banquet anual.
La observació d'aquest fenomen, el creuament del Riu Mara per les manades de nyus, és un dels espectacles més increïbles per a poder veure el comportament de la fauna en estat pur, i la cruesa i el preu de la supervivència.
Les manades es reuneixen en els punts apropiats, fins que un d'ells assumeix el lideratge i s'aproxima a la vora. Quan aquest finalment es submergeix en la corrent, la resta de la manada el segueix, en una cursa frenètica per aconseguir arribar a l'altre riba i posar-se fora de perill. Durant la travessia molts dels membres de la manada moriran per l'atac dels cocodrils, o trepitjats pels seus propis companys. Sembla irònic que el creuament del riu que ve guiat per l'instint de supervivència, es cobri la vida de molts d'ells.
Al setembre i octubre, les pluges es dirigeixen novament al sur, cap al Serengeti, i les manades han d'iniciar novament la marxa. Un cop de nou al Serengeti, torna a començar el cicle migratori.
Nosaltres a aquestes altures del matí, no tenim sort, no sembla que hi hagi cap grup de nyus que s'aproximi al riu, ni que tingui intenció de creuar, així que agafem-nos-ho bé, i fem una paradeta per dinar, a veure si a la tarda tenim més sort.
Muntem la taula i cadires sota uns arbusts, ja que el sol apreta a aquestes hores, i fem un bon dinar!
A la tarda tornem a intentar-ho, sembla que hi ha un grup petit de nyus que s'han acostat al riu, però no sembla que estiguin gaire decidits... Ens esperem una estona observant-los, i fem un cafetonet dins el cotxe mateix, veient la sabana, els nyus i el riu Mara.
Sembla que en aquest punt no creuaran, però una mica més avall, els nostres masais veuen un altre punt amb possibilitats, on hi ha un grup nombrós de nyus. Tornem a provar sort... Però de cop, hi ha un nyu que gira cua, i inexplicablement tots giren cua i el segueixen... Avui no és el nostre dia de sort per veure el creuament. Ens haurem de resignar... així ens quedarà una excusa per tornar a Kenya...
Ja que la cosa no pinta bé, fem camí de tornada cap a Enkewa. De camí encara veiem algun lleonet, dormint per variar, i una manada d'elefants entre altres animalets.
Avui no hi ha hagut sort per veure el creuament dels nyus al Riu Mara, però ha estat un gran dia! Demà més!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada