Dia 4: Llac Nakuru

Després de passar dos dies a l'increïble parc de Samburu, fem maletes altre cop, i posem direcció al Parc Nacional del Llac Nakuru, endinssant-nos en la Gran Vall del Rift.

Des de la Reserva de Samburu fins al Llac Nakuru ens esperen 6 hores mes de cotxe! Així que paciencia i a fer camí, i de paciencia moltíssima, perquè les carreteres de Kenya son infernals!! Fins i tot hi ha trams que el conductors condueixen per la cuneta de terra, abans que passar per la carretera asfaltada, de tants forats com hi ha!

A mig camí, fem una parada-timo d'aquestes típiques per turistes, i que tanta ràbia fan! Et paren en uns cartellets que en teoria senyalen el punt exacte per on passa la línia de l'Equador, que travessa el país. Allà hi ha un noi que amb unes galledes amb aigua, i un escuradents, i et fa una demostració xapusera de com a l'emisferi sud, i separant-se uns metres de la línia de l'Equador, l'aigua gira en un sentit, en l'emisferi nord, gira cap a l'altre sentit, i posan't-se sobre la línia, l'aigua no gira. Realment aquell escuradents canviava de sentit, no sabem si l'experiment tenia truc o no, però el millor és quan al final de la demostració apareix un altre noi amb un diploma, conforme has presenciat l'experiment, i que evidentment s'ha de pagar! Aquí està el truc! T'hi posen el teu nom, i un segell molt maco, però no deixa de ser una cartolina mal impresa! Et demanen 3€ per l'explicació! En fi... és el que té ser turista!

La zona de Kenya de la Gran Vall del Rift és part d'una falla continental de 4.830 km, des de Jordània fins a Mozambic, atravessant tot l'est de l'Àfrica. Es va començar a formar fa uns 30 milions d'anys al sud-est de l'Àfrica i actualment segueix creixent. Es calcula, que de seguir a aquest ritme, el fons de la vall quedarà totalment inundat per les aigües marines d'aquí a 10 milions d'anys. Amb això, l'Àfrica s'haurà dividit en dos continents que tendiran a separar-se fins a formar un nou oceà. Dins Kenya, aquesta vall és una fisura que travessa el país, envoltada per diversos volcans i llacs, entre els quals es troben el llac Nakuru i el Llac Naivasha.

 

Un dels llacs que formen part de la Vall del Rift és el Parc Nacional de Nakuru, que en la llengua masai significa "polsegós", on per exemple es poden trobar rinoceronts blancs i negres, que no hi havia a Samburu, entre búfals i gaseles...

El Parc Nacional del Llac Nakuru és una àrea protegida, ja que degut a la pressió de la població i dels caçadors furtius de rinoceronts, ha obligat a tancar per complet el perímetre del parc. Aquest fet, sumat a la re-introducció d'exemplars de rinoceronts blancs i negres en el parc, ha convertit Nakuru en un dels principals refugis del rinoceront a Kenya.

El rinoceront negre és una espècie en perill crític, i que ja ha estat declarat extingit a l'Àfrica occidental, degut a la caça furtiva que hi va haver durant dècades. La població d'aquesta espècie va passar dels 65.000 exemplars l'any 1970, a 2.400 als anys 90. Actualment es calcula que n'hi ha uns 5.000 a tota l'Àfrica. El rinoceront blanc també és una altre espècie que va patir les conseqüències dels furtius, i que ara gràcies a les tasques de conservació ha passat d'una població de menys de 100 exemplars a finals del s.XIX, a més de 20.000 en l'actualitat. 

Però a part dels seus característics rinoceronts, el Llac Nakuru té moltes més joies de fauna africana, jirafes de Rothschid, impalas, gaseles Thomson, búfals, zebres, babuins, colobos, y amb una mica de sort fins i tot es poden veure lleons, lleopards, hienes i xacals.

Arribem al llac de Nakuru cap a les 2 del migdia, i el primer és instal.lar-nos en el nostre nou hotelet. El nostre allotjament al Llac Nakuru, està situat dins del parc, i és el Flamingo Hill Tanded Camp. Aquest és un dels hotels més ben valorats que hi ha als voltants del parc.

Dinem ràpid al buffet de l'hotel, i a les 4h, estem altre cop a punt per sortir de safari. El primer que veiem només sortir de l'allotjament, són 2 lleones amb quatre cadellets que juguen entre l'herba. Just davant hi ha aparcat un autobús escolar de nens que venen a veure el parc, però sembla que els lleons per ells no son interessants, ja els deuen tenir massa vistos, i fan més cas al turistes que a res mes, i els turistes també fan mes fotos als nens que als lleons.

La visita al parc és tranquil.la, al ser una reserva tota vallada, la quantitat d'animals és molt gran, ja que estan més protegit, i hi ha menys depredadors. Veiem moltes gazeles, impales, zebres, i molts búfals!! Per primera vegada, ja que a Samburu no n'hi han. Tot i que sembla un animal pacífic i és herbívor, estan considerats com els segons animals mes perillosos per les persones, després de l'hipopòtam, ja que són molt imprevisibles, i tenen molt mala llet...

Per mala sort, aquests dies abans de la nostre arribada, ha plogut molt en aquesta regió, i molts dels camins del parc estan completament inundats, ja que el nivell de l'aigua del llac ha pujat, així que ens hem de conformar amb una volteta mes curta, però hem aconseguit veure de lluny el rinoceront blanc. Un més per la col.lecció!!!

El Llac Nakuru és bonic, però dona una mica la sensació de zoo, ja que al ser una reserva tancada i escassos depredadors, és com seure en un aparador a veure'ls passar, perd una mica l'emoció del safari, però per altre banda permet veure animals que d'altre manera son difícils de veure, com el rinoceront.

S'acaba la tarda i tornem cap al Flamingo, una bona dutxa, bon sopar, i molta fred, ja que encara que sembli que Kenya és un país de calor, hi ha zones que de nit fa molt fred.

Un dia cansat, de moltes hores de cotxe, però molt interessant, innous animals a la llista!!

Fins aviat!! Continuarem intentant posar alguna foto!!