Dia 7, 8 i 9: Ruta dels volcans Bromo i Kawah Ijen

Per anar des de Yogyakarta fins a Bali, el nostre pròxim destí, es pot fer per aire, però nosaltres vam decidir fer-lo per terra, i així aprofitar per fer la ruta dels volcans Bromo i Kawah Ijen, que queden en el trajecte.

Haig de dir que contractar aquest tour ha estat el més difícil d'organitzar de tot el viatge! De normal no hi ha d'haver cap problema, ja que en arribar a Yogyakarta són centenars les agències que t'ofereixen aquests tour, per fer en grup, a preus molt assequibles, que poden oscil.lar entre 50 i 80€ depèn de l'agència i les capacitats negociadores de cadascú. En el nostre cas però, hem coincidit exactament amb les festes del Idul Fitri, que celebren el final de Ramadà, i que comencen exactament el dia que nosaltres volíem començar el tour dels volcans.

Si haguéssim tingut més dies, ens hauríem pogut esperar uns dies més, o canviar l'itinerari, però teníem el temps molt just per poder fer tot el que volíem, per tant havien de ser aquests dies sí o sí! Resulta que la majoria d'agencies de Yogyakarta estan tancades en aquestes dates. Les festes del Idul Fitri, vindrien a ser com el nostre nadal, i els musulmans les celebren reunint-se amb la família per compartir els àpats, després de tants dies de no poder menjar, no m'estranya!

Doncs bé, diversos mesos abans, vam contactar amb més de 20 agències, sense exagerar, les conec totes ja, i no hi havia manera! Moltes estaven tancades aquests dies, i d'altres, et deien que no feien tours en grup, que si volies te l'organitzaven en privat, però a preus estratosfèrics! Ens havies arribat a demanar des de 250€, i fins a 600€ per persona, pels 3 dies de tour, quan de normal val uns 60-80€! Finalment, després de molts mail a agències, i molt negociar i regatejar preus, vam trobar una agència, que pel tour en privat, els 3 dies, amb transport, jeep, i hotels, ens demanava 145€ per persona. Això continua siguent molt car, però en vistes del que ens havien arribat a demanar, és del millor que hem trobat!

L'agència es dius Nomad Tours Service (http://nomadtourandtravelagent.wordpress.com/) que també ens han gestionat el tour del dia 6 a Prambanan i Ballet Ramayana.

Un consell: Si podeu evitar-ho, no viatgeu a Java els dies del Idul Fitri!!! A Bali ja no hi ha perill, perquè són hinduistes, però Java és majoritàriament musulmana, i celebren molt la festa del final del Ramadà. Nosaltres ens vam assabentar que existia aquesta festa un cop ja teníem els bitllets, però sincerament, no pensàvem que ens portaria tants mals de cap.

Bé doncs, un cop explicat tot el merder que vam tenir per a trobar una agència que ens pogués fer aquest tour, ara sí, anem al gra. Aquesta ha estat la ruta que hem fet els últims 3 dies:

Hi això és el que han donat de sí aquests tres dies:

Dia 7: Trasllat des de Yogyakarta a Bromo

Aquest dia no te gaire a explicar. Ens va passar a buscar el que seria el nostre guia els proxims 3 dies, en Nindya (no sabem com s'escriu, però sona alguna cosa així), a les 7,30h del matí. A partir d'aquí, van ser quilòmetres i més quilòmetres, en un viatge d'un total de 10h.

Mira que hem vist paisos on es condueix malament, però cap té ni punt de comparació amb els indonesis, són literalment uns suicides! Hi ha milions de motos per tot arreu, i els conductors, només les consideren un destorb que s'ha d'adelentar com sigui! I quan diguem com sigui, és com sigui! Passen 3 cotxes i no se quantes motos al mateix temps per carreteres de 2 carrils, fan avançaments impossibles, i hem de dir que vam patir una mica!!!

Al final del recorregut a sobre, era per unes carreteres infernals de muntanya, molt pitjors que la carretera de Tossa, de nit, i avançant motos a tort i a dret. Amanda, hem pensat molt en tu aquests dies! Ha estat un tour a prova d'estomacs!!

Finalment vam arribar a dormir al nostre hotel "cutranguillo" però mes o menys decent, el Bromo Permai. Per critiques que havíem llegit, ens l'esperàvem molt i molt pitjor! Realment és cutre, al nostre país no arribaria ni a categoria de pensió o alberg, però està relativament net, fins i tot té tele, i no hi hem trobat "bitxitos" tal com havíem llegit en alguns blogs, per tant ens donem per satisfets! Per una nit serà suficient! Vam sopar un menú una mica fluix, això si, el restaurant no val res, però allà dalt no hi ha gaire més opció, i a les 8h ja dormíem!

Dia 8: Volcà Bromo

Ens vam llevar a les 3,30h, ja que el tour començava a les 4h. Ens va passar a recollir un jeep, i vam fer uns 40 minuts de carretera infernal, fins a un turó que queda davant la caldera del Bromo per veure la sortida del sol. Els jeep aparquen a la mateixa carretera, ja que no hi ha pàrquing, així que, si com en el nostre cas, el jeep és dels últims en arribar, toca caminar una bona estona pujada amunt. Hi ha desenes de motos que t'ofereixen pujar-te a canvi d'un mòdic preu, però nosaltres a pota fins dalt.

I un cop vam arribar a dalt, allò era pitjor que el Camp Nou, estava a rebentar de gent, i sobretot japonesos amb millons de càmeres, tablets, i tota les noves tecnologies que puguin existir, amb unes indumentàries per aguantar el fred que no sabiem si havia arribat el carnaval! Ens vam desesperar, no vèiem res de res! Però finalment vam trobar un raconet per a poder seure i veure la sortida del sol tranquils! Per a futurs viatgers, no és bona idea quedar-se al primer mirador que hi ha, la millor opció és caminar fins les antenes que queden a la punta de tot, la majoria de gent no hi arriba, i allà s'està més tranquil!

El Bromo és un dels volcans més actius de Java, situat a 2.329 metres d'altitud. El seu nom ve de la derivació javanesa de la paraula Brahma, un déu hindú. Es troba localitzat al cim de la Caldera Tenegger, de 16 km. d'amplada. La Caldera forma part del Parc Nacional de Bromo-Tengger-Semeru.

La espectacularitat d'aquest volcà, a part de les precioses vistes que recorden un paissatge lunar, del volcà i la caldera, és la seva permanent columna de fum, ja que és un volcà que encara està en actiu. Ha entrat en erupció unes 50 vegades en els últims 235 anys, l'última al novembre de 2010.

Parc Nacional de Bromo-Tenegger-Semeru

L'activitat més típica i tòpica que fan tots els turistes que visiten la zona, a part d'ascendir al seu cràter, sinó la contemplació de la sortida del sol des de dalt de la muntanya Gunung Penanjakan. Nombrosos jeeps surten quan encara és fosc des de Cemoro Lawang, el campament base d'on surten totes les excursions al parc.

A les 6h, un cop el sol ja havia sortit, vam baixar cap al cràter del volcà. Els jeep aparquen un tros lluny, i hi ha una bona caminada fins al volcà. Però com que aquí tot està pensat per treure pasta al turista, en aquest tros hi ha moltíssims indonesis que t'ofereixen fer el trajecte amb cavall, i vinga cavalls amunt i avall! I pols i més pols! Però nosaltres un cop més a pota! I al final s'ha de pujar una enorme pujada que acaba en 250 escalons! Vam arribar rebentats! A mig camí casi caiem en la tentació de pagar per un cavall d'aquells, però vam resistir! La vista des de dalt es molt bonica!!! Es veu perfectament el cràter, i la caldera fa "xup-xup", perquè està completament en actiu! Això sí, prepareu-vos per mastegar pols durant hores, perquè encara que vagis amb la boca tancada, se't fica per tot arreu i les dents et fan "crec-crec" tota l'estona!!

Despres d'això, altre vegada agafem el cotxe amb en Nindya, i fem 6 hores fins arribar al nostre hotel aquella nit, el Catimor, molt a prop del volcà Kawah Ijen, bastant pitjor que l'anterior, i perdut enmig de res, però on hem dormit com troncs!

 Dia 9: Volcà Kawah Ijen

Avui ens hem llevat a les 4h, perquè sortíem cap a l'Ijen a les 5h.

El volcà de Kawah Ijen està situat a una altura de 2.148 metres, i produeix una gran quantitat de sofre. Aproximadament uns 300 homes es dediquen a transportar a mà quilos i quilos de sofre per guanyar-se la vida. Ha de ser un dels treballs més durs en aquesta vida, i només els paguen unes 600 rupies el quilo (uns 4 cèntims d'euro) i solen baixar uns 80 quilos per viatge. Habitualment fan un parell de viatges al dia. 

A les 6h ja estàvem enfilant cap amunt. Son 3 km de pujada, molta pujada... i hem tardat 1,5h, però és que quina pujada! Ara si, des de dalt, la vista és espectacular, mai havíem vist res semblant!

Hem vist on surt el sofre, l'enorme fumerada del volcà que està en actiu, i el seu llac turquesa, d'un color increïble! També hem pogut veure els miners que transporten el sofre. Pobre gent, sabia greu veure'ls tan carregats! Quan te'ls creues pel camí, t'insisteixen perquè et facis fotos amb ells, i fins i tot en algun punt, tenen cistelles plenes de sofre perquè els turistes puguin provar d'aixecar-les. Evidentment després de fer les fotos de rigor, s'ha de donar una propina. Tot i així, pobre gent, no sap greu donar-los alguna moneda, quina vida tan dura!

A les 10h ja erem a baix, i hem posat rumb al port de Ketapang, per creuar cap a Bali.

Ara ja som a Ubud. Bali ens ha semblat de moment preciós, i tenim un guia espanyol que es diu Dewa, que es super ben parit i ens explica un piló de coses!

Marta i Jordi des de Ubud.