Preparar la maleta és potser un dels moments més màgics del pròpi viatge... A part de la roba, el respall de dents i el banyador, les maletes sempre van plenes d'il·lusions, somnis, nervis, dubtes, grans espectatives... de moltíssimes sensacions que ens provoca el fet de poder descobrir una nova part d'aquest bonic planeta. Viatjar és un plaer que molts comparteixen, però que tots vivim de manera diferent... i mentrestant, sempre esperem que arribi de nou el moment de "Fer les maletes..."

dimarts, 14 d’agost del 2012

Dia 2: Per fi hem arribat! Ja som a Jakarta!

Bona nit des de la capital Indonesia! Aquí són casi les 10:00h del vespre, i hem arribat fa poc més de dues hores. Ha sigut un dia interminable, moooooolt llarg i pesat, peró per fi ja som aqui!

Des de les 4:00h de la tarda del dia 13 que vam travessar els controls de seguretat de l'aeroport del Prat, sembla que hagin passat 2 o 3 dies, i tot just arriba a 24 hores.


El primer vol de Barcelona a Dubai amb la companyia Fly Emirates va anar com una seda, tot a l'hora, l'avió impressionant, el servei molt bé... mai haviem volat amb tantes comoditats! Nomes seure, ja ens van portar una tovalloleta calenta a cadascú amb aroma de llimona, per rentar-nos les mans! No estem acostumats a aquestes atencions, a Ryanair aixó no passa!

A la 1:00h de la matinada aterràvem a Dubai, tot a l'hora prevista! Un aeroport immens, que semblava un centre comercial enorme, i a rebentar de gent, no se si tots estaven esperant a agafar vols o la gent va allà a fer el diumenge... jejej

I a partir d'aqui ha començat el malson... embarquem a les 3:30h, segons el previst, a un altre Emirates que ens havia de dur directe a Jakarta. Tot semblava correcte, la gent als seus seients, les hostesses tanquen i revisen compartiments, cinturons cordats, comencem a rodar per la pista.... i a mig camí per encarar la pista d'enlairament, l'avió es para!!!! I ara que passa!

Les hostesses corredisses amunt i avall, comencen a cridar el nom d'un paio que mai es presenta, criden més noms, i els fan anar fins la cabina... però sembla que no es soluciona. Fan treure tots els equipatges de mà dels compartiments, i pregunten un per un de qui es cada maleta... però no es soluciona. Després ens fan ensenyar un per un les targetes d'embarcament... però res de res! Fins que per megafonia, el pilot comunica que tornem a la porta d'embarcament.... noooooo! I això després de fer-nos estar 2 hores allà tancats dins de l'avió sense saber que passava!!

I apa, tots cap avall. Ens han fet esperar mitja horeta més en una sala, i després un per un i revisant exhaustivament les targetes, tots cap d'alt altre vegada! I ara si, en pista i cap amunt!

Es veu que el que passava era que de la gent que havia facturat i havia passat per la guixeta, faltava una persona, que la seva maleta estava embarcada, ell havia passat els controls, pero dins l'avió no hi era.... Després de tornar a pujar ningú ens ha dit res mes de com havia acabat la història, si l'havien trobat o simplement havien fotut patada a la seva maleta i tan panxos cap amunt.... no ho sabem...

Les 8 hores següents s'han fet interminables!!! Però ara si, ja som a Jakarta!!!! A l'aeroport ens esperava un cotxe de l'hotel en el que estem, que també recollia a unes altres 2 parelles. La maleta d'en Laro ha tardat una mica a sortir, i ja estàvem patint, perquè demà a les 7 del matí ja agafem el vol cap a Borneo, i ja es veia a la selva sense res de res, i havent d'anar amb taparrabos!!! jejeje Però finalment ha sortit!

L'hotel en el que estem es diu FM7 Resort Hotel Jakarta, és un d'aquests hotels de pas que queda prop de l'aeroport, però de 4 estrelles, i està realment bé! És enorme!!! Fins i tot té Spa, piscines, fitness, jacuzi... que ja l'hem provat i després de tantes hores de cansament, se'ns ha posat genial!!!

I ara sí, el dia interminable arriba a la seva fi! Ens toca una dutxa i alguna cosa de sopar... i cap al llit que demà a les 4:30h del matí ja ens llevaran per anar cap a l'aeroport, i marxar cap a Borneo. Els orangutans ens esperen!!!!!

Ens els propers 2 dies no podrem escriure res, ja que pel que sabem els orangutants encara no tenen wifi ni ciber-cafes, per tant dos dies de desconnexió total.

Estem genial, i això promet molt! Un petó a tots i fins d'aquí 2 dies!


Marta i Jordi des de Jakarta.

5 comentaris:

  1. Cosinet i marta! M 'encanta! Vaig a informar a la teva mami que eateu geniL i la vostre primera aventura! Ja m'explicareu! Us segueixo pel blog! Muaaaa

    Eli

    ResponElimina
  2. Estem contents de que al final hagueu arribat a Jakarta, a veure que tal us defenseu per la selva? Ja tenim ganes de llegir el segon capítol, feu moltes fotos que així ens en podrem fer una idea de com es tot. Moltíssims petons des de casa

    ResponElimina
  3. Hola!!
    Si feu moltes fotos que feu molta enveja!! Sort amb els orangutans!!
    anna desde Lausanne

    ResponElimina
  4. Hola,
    ja veiem que el sospitós moreno d'en Laro no va passar desaparcebut entre la tripulació de l'avió.
    Que vagi molt bé amb els orangutans!

    Quedem a l'espera de les fotos!

    Maribel i Gerard

    ResponElimina
  5. Hola! Ja hem tornat a la civilitzacio! Tot i que aquesta vegada aixo de trobar ordinadors eficasos per penjar els relats ens esta costant mes!

    ELI: Gracies per llegir-nos, ens fa molta ilu tenir noticies vostres! Records an Manel i molts petons pels dos des de Indonesia!

    FINA: Mami, la fan numero 1 sempre al peu del cano! Ens ho estem passant genial i aquests dies a Borneo an sigut molt xulus! I ja porta 4 dels 7 avions que em tocaven, mes de la meitat! Bieeeen! Petons a tota la family!

    Anna: Germaneta! Com va per Suissa? Passeus-ho molt be! Ja estem fent moltes fotos, la Marta en fa milions, ja veureu la pallissa que us espera a la tornada!

    GeGe: Tens rao, no ho vam voler dir, pero aquest color moreno va deletar an Laro, i el van estar interrogant, fins que va cantar que anava a Indonesia a fer trafic d'arros! Petons als tres!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...