Preparar la maleta és potser un dels moments més màgics del pròpi viatge... A part de la roba, el respall de dents i el banyador, les maletes sempre van plenes d'il·lusions, somnis, nervis, dubtes, grans espectatives... de moltíssimes sensacions que ens provoca el fet de poder descobrir una nova part d'aquest bonic planeta. Viatjar és un plaer que molts comparteixen, però que tots vivim de manera diferent... i mentrestant, sempre esperem que arribi de nou el moment de "Fer les maletes..."

dilluns, 27 d’agost del 2012

Dia 13: Ultim dia a Bali

Tot lo bo s'acaba, i per variar la nostre estada a Bali també. Aquest ja era el nostre últim dia, i ens va saber molt greu haver de marxar, tot i que el que ens esperava després fos molt bo també!

Per a l'últim dia, el plan era tenir fins a mig matí lliure per poder donar un vol al nostre aire per Ubud, i a les 11,30h ens passava a buscar en Dewa. Vam poder dormir una mica més, i com que Ubud és molt petit i ja l'haviem vist, vam decidir aprofitar la super piscina que tenia l'hotel! Però quan ens llevem, obrim la cortina, i... tot núvol!!! Cada dia des que estem a Bali ens ha fet núvol! Per fer les visites ja va anar bé per aguantar la calor, però per un dia que podíem disfrutar de la piscina... quina llàstima! Però bé, a la piscina i vam anar igualment, però a llegir un rato i posar-hi els peus, no feia bon temps per banyar-nos...

En Dewa ens passa a buscar puntual, i la primera parada serà el famós temple de Tanah Lot (temple del mar), i dels més famosos i fotografiats de Bali. Tenim ben bé 2 hores fins arribar. No hi ha molts quilòmetres, peró les carreteres són infernals, en cap tram es pot passar de 80 quilòmetres, no pel límit de velocitat, que aquí no n'hi ha, sinó pel tràfic i lo estretes que són!

El temple de Tanah Lot és molt bonic. Té la peculiaritat que està sobre una roca enmig del mar, i quan puja la marea queda totalment aïllat. És molt petitó, però això li dona un encant especial. No es pot visitar per dins, ja que es considera espai sagrat, però els voltants estan a rebentar de turistes. Diuen que veure la posta de sol aquí és molt especial, però nosaltres no la vam veure, vam escollir un altre lloc.


Després d'això, posem rumb per visitar algunes platges del sur de l'illa, que són de les més conegudes. La primera que visitem es la de Balangan. Aquesta és una platja de sorra blanca, molt llarga, amb palmeretes, i paradís de surfistes per les seves grans onades. Aquí mateix busquem un xiringuito de surfistes a peu de platja per dinar, i ens fotem uns espaguetis a la carbonara que se'ns posen de maravella! Una mica de menjar europeu, quin luxe, i com el trobem a faltar!

Després tenim una estoneta per estar a la platja, parar el sol i fer un bany. Però aquí, tot i que la platja es de sorra, dins l'aigua, amb tantes onades, està ple de pedrotes que arrossega la marea, i intentar posar-t'hi sense sabates de goma es temptar a la sort per acabar amb un dit xafat... i com que les nostres sabates de goma les teníem a l'hotel, posem una mica els peus, ens remullem cames i braços, i apa, cap a nou destí! Tot i així és una platja que ens va agradar molt, i a la que creiem que hauríem d'haver dedicat més estona, per passejar-hi, mirar els surfistes, i encara que no ens banyéssim, gaudir de l'ambient.


La següent parada, la platja de Padang Padang, o com ells l'anomenen des de fa un temps, la platja de Júlia Robers, ja que en aquesta platja es van rodar escenes de la pel·lícula de "Come, reza ama", juntament amb en Bardem. La platja es una caleta de sorra blanca, que té el seu encant, però des que s'ha fet famosa per la pel·lícula, està plena de turistes! Entre surfistes, turistes parant el sol, i venedors ambulants, no s'hi pot estar, i fa que perdi tot l'encant que podia tenir. Fem les quatre fotos de rigor, i apa, marxem d'aquí, quin estrés!


L'última parada del dia és el temple de Purah Luhur Ulu Watu. També un dels temples mes famosos de Bali. Està situat sobre un penya-segat, i les vistes són precioses, encara que el temple és molt petit, i només es pot veure per fora, ja que només els fidels poden entrar-hi. Per allà passejant també hi ha un munt de macacos. A en Laro no li fan gaire gràcia... tenen fama de lladres, i no només la fama, ja que a mes d'un turista li han robat les ulleres, les xancletes, o fins i tot la càmera...


Passejem una estona per sobre el penya-segat, disfrutant les vistes, i cap a les 5,15h posem rumb a un petit teatret que queda just on acaba el penya-segat, per veure la dansa del Kekak, amb la posta de sol i el temple de fons. Aquesta dansa explica la mateixa historia que el Ramayana que vam veure a Prambanan, però en versió resum, i més d'estar per casa. La particularitat és que en aquest cas no hi ha músics, la música la fa un cor de 30 paios que estan asseguts al mig de l'escenari, i fan uns sorolls molt raros amb la boca. És de les danses que més ens ha agradat, per curiosa, i perquè també tenia punts d'humor, no era tan seria com la del Ramayana.



Al final de l'espectacle, que durava uns 45 minuts, ens vam poder fer fotos amb els ballarins i actors, i també amb els cantants de sorollets raros. També poder veure la dansa veient com es pont el sol darrera el temple, és molt bonic.

Després, vam tardar quasi 2,30h a tornar a Ubud, ja que el tràfic a la zona sud es horrible! I aquí ens despedim d'en Dewa, el millor guia que hem tingut mai! Un Indonesi amb més coneixements d'Espanya que nosaltres!


Per ser la ultima nit, anem a sopar a un restaurant molt recomanat que es diu Cafè Wayana, que es de la mateixa cadena que l'hotel on estem ara a les Gili, el Alam Gili. El lloc es preciós, les taules estan al mig d'uns jardinets, amb espelmetes, i el menjar molt bo!


I ara si, a dormir que demà toca matinar, marxem a Gili Trawangan!

Marta i Jordi, última nit a Ubud.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...