Dia 9: Península de Peljesac

Avui és un dia com de "regal", no teníem pensat visitar la Península de Peljesac, així que ens ho agafarem amb tota la calma del món, per recórrer-la tranquil.lament. Fem una mica el ronso al matí, i no ens llevem tant aviat com els altres dies. Esmorzem amb tranquil.litat, i ja tornem a plegar trastos, i aixequem el campament.

La Panínsula de Peljesac és una llarga i estreta península de la Dalmacia. Amb una superfície de 358 km², és la segona península de major extensió a Croàcia i s'estén al mar Adriàtic en una longitud d'uns 66 km des del punt que la uneix amb el continent, que comença a Ston, fins a la punta on hi ha el poble de Lovišta. Els estrets de Pelješac (Pelješki kanal) i de Mljet (Mljetski kanal) separen aquesta península de les illes de Korčula i de Mljet, mentre que l'estret del Neretva (Neretvanski kanal) la separa del litoral croat.

 

Realment en aquesta península no hi ha llocs molt importants o d'obligada visita, simplement deixar-se porta, anar fent carretera, i parant als petits poblets mariners, passejar, banyar-se, disfrutar del paissatge...!

A nosaltres l'inici del dia no ens acompanya gaire, s'ha llevat ben ennuvolat, i pinta que té ganes de ploure, però què hi farem, això són les vacances, i aquestes coses no es poden preveure. Però no deixarem que això ens espatlli el dia!

Comencem a fer camí amb el cotxe, poc a poc, per la única carretera que travessa la Península, i des de la qual surten ramals més petits de carreteres que van fins els poblets. Les vistes són molt maques! El primer poblet on parem és Zuljana, situat cap a la mitat de la península, mirant a l'Adriàtic. És un petit poble de pescadors. No hi ha gairebé ningú, i podem passejar ben tranquils!

Al cap de poc d'estar a Zuljana, es posa a ploure, i amb moltes ganes! Ens aixopluguem sota un portxo, ja que no trobem cap bar ni lloc per prendre alguna cosa i esperar que passi. Per sort no dura gaire, i tant bon punt s'acaba, surt un sol radiant! i els colors grisos del mar i el cel es tornen d'un blau intens!

Ja sota el sol, acabem de fer la volta, i tornem cap al cotxe per fer un trosset més. La propera parada és el poblet de Trstenik. Des de dalt la carretera es veu una platja preciosa amb aigües blau elèctric. Així que ràpid fem cop de volant, i allà que ens plantem. A la platja no hi ha gaire gent, ens posem banyador i sabates de gomma, i a disfrutar d'aquestes aigües cristal.lines! Sembla mentida que fa poca estona plovia, i ara ens estem banyant a la platja sota un sol radiant!

Ens hi estem una bona estona, hi és que s'hi està de fàbula! La única pega, la que tenen totes les platjes de Croàcia, que són molt incòmodes per parar el sol, perquè les pedrotes se't claven per tot arreu!! Hi ha gent que va molt més preparada que nosaltres i porta uns matalassets d'espuma o inflables, on deuen estar molt bé! Però nosaltres sobre les pedres, que amb haver previst les sabates d'aigua ja vam fer molt!

A l'hora de dinar, veiem que hi ha alguns restaurants una mica més avall, a peu de platja, en unes terrassetes, i pensem que és un molt bon lloc. N'hi ha diversos que ofereixen marisc i peix fresc, però els preus també són macos, així que ens decantem per una pizzeria amb terrassa sobre el mar. S'hi està de fàbula i menjem molt bé a bon preu!

A la tarda, continuem en ruta cap a la punta de la Península de Peljesac. La carretera passa pel centre de la península, pel punt més elevat sobre el mar, i hi ha unes vistes precioses de l'Adriàtic i de les illes de l'arxipèlag Skoji, que són unes petites illetes que hi ha davant la illa de Korcula. Anem fent parades en alguns miradors que hi ha a peu de carretera per poder gaudir-les amb calma, ja que no tenim cap pressa, això és fantàstic!

A mitja tarda arribem a la població de Orebic, des de on surten els ferrys que van cap a la illa de Korcula. Aquesta nit no sabiem on dormiriem, depenia de la hora que arribéssim a Orebic, i si ens donava temps a agafar el ferry. Veiem a l'horari que encara en surten, per tant posem el cotxe a la cua, comprem els tiquets, i a esperar que surti els pròxims.

El ferry que agafem és de la companyia Jadrolinija, que és una de les companyies que més opera entre les illes croates, amb molts recorreguts diferents. Tardem tant sols uns 15 minutets, ja que la illa de Korcula està separada tant sols un 3,5 km. de Orebic.

Tant bon punt arribem al port, baixem el cotxe, i ens posem en carretera, per veure on trobem el càmping per aquests dies. La veritat ens és igual a quina part de l'illa estigui, ja que és tan petita que és igual on plantar la tenda, que amb un cop de cotxe arribem de seguida a tot arreu.

En mirem diversos. Alguns no ens fan el pes, i alguns estan plens. Finalment ens decidim pel Campsite Kalac. És el càmping que queda just al costat de Korcula, la capital de l'illa i del mateix nom, que tot i ser més car, és el que està més bé, és molt gran, i podem anar caminant fins la capital.

Arribats aquest punt del dia, ja no queda massa per fer. Plantem la tenda en una parcel.la només per a nosaltres, separada amb uns murets de pedres, tot un luxe, tenim caseta amb jardí privat! Sopem al càmping mateix, i per celebrar que ja som a l'illa, baixem les escaletes del càmping que condueixen a un petit port, que queda a tant sols uns 20 metres de la nostre tenda, i fem unes cerveses mirant el mar, i disfruntant del moment! Ja sóm a Korcula! I ara sí, toca retirada i cap a dormir!

Marta i Jordi, en aquell moment, des de la petita illa croata de Korcula.