Bon dia al dematí des de Trstenik! Nou dia en terres croates, i avui ja pasem l'equador dels nostres dies de vacances. Toca una de les visites estrella que es poden fer en aquest país, la preciosa ciutat emmurallau de Dubrovnik, l'anomenada perla de l'Adriàtic! Moltes de les persones que visiten Croàcia, ho fan únicament en aquesta ciutat, per ser la més bonica i especial de tot el país, i és parada obligatòria de tots els creuers que naveguen aquestes aigües.
Quan ens llevem, trobem que dins el càmping hi ha una senyora, que ve a vendre pa acabat de fer! Que bo, bona manera de començar el dia! Fem un bon esmorzar, i un bon cafè, que avui ens toca caminar força!
Ara sí, ens posem en marxa! Fem els 20 minuts de cotxe que ens separen de Dubrovnik. El dia es presenta molt calorós.
Com a bons turistes innocents i "pardillos", arribem amb cotxe fins ben bé la porta d'entrada a la ciutat vella, l'anomenada Porta Pilé, i allà davant mateix hi ha un pàrquing, i nosaltres cap dins. Miraculosament trobem lloc, cosa que en aquell moment ja ens hauria d'haver alertat, però amb l'emoció d'estar a les portes de Dubrovnik, ni hi parem atenció, deixem el cotxe, sense fixar-nos en cap cartell, ni ser concients del pal que ens fotarien al cap d'unes hores. Així que, pobres de nosaltres, turistes enganyats sense saber-ho encara, anem cap dins!
Un cop passat el pont llevadís que encara es conserva com a accés a la Porta Pilé, custodiada per l'estatua de Sant Blas, patró de la ciutat, topem de morros amb la Font d'Onofrio (Onofrijeva Fontana). Es tracta d'una enorme font circular, amb una cúpula central, i setze màscaras a les seves parets, de la boca de les quals hi ha sortidors d'aigua. Va ser construïda l'any 1238, com a part del sistema d'abastament de la ciutat, que portava l'aigua d'un pou situat a 12 km.
Des d'aquest punt on hi ha la font d'Onofrio, es pot veure tot el carrer principal de la ciutat vella de Duvrobnik, anomenat Stradum.
Una de les visites que no es poden perdre a Dubrovnik, és el recorregut per les seves muralles. Com que encara és aviat, són les 10h i poc del matí, i fa un sol impressionant, creiem que el millor és començar pel recorregut a les muralles, abans que faci més calor.
Paguem religiosament les 70 Kunes (aprox. 10€) d'entrada d'accés a les muralles. Molt car, sí, però es una visita imprescindible! Aquí comencem el recorregut. Aquestes muralles es conserven gairebé intactes, tot i la recent guerra de Yugoslavia, i els bombardejos a la ciutat, les muralles no van patir danys considerables.
Hi ha força gent fent el mateix recorregut que nosaltres per les muralles, i cada vegada fa més i més calor! Les muralles donen tota la volta a la ciutat, i tenen unes vistes precioses de la ciutat vella, amb els seus teulats vermells, esglésies i campanars, i a l'Adriàtic, on prop de la costa es pot veure la petita illa de Lombok.
A mig recorregut es passa per sobre la zona del port, des de on surten moltes barques de turistes que fan recorreguts per l'Adriàtic i a les illes veïnes. Ja cap al final, es passa per la part més elevada de les muralles, a la zona oposada al mar, des d'on es veu tota la ciutat vella, els teuladets i al fons la illa de Lombok.
Després de 1 hora i mitja caminant sota el sol, acabem el recorregut al mateix punt on l'havíem començat, prop de la Porta Pilé. En aquest moment només tenim una cosa al cap, trobar l'accés a fora les muralles, per on s'arriba al bar dels para-sols blancs que hem vist, i fer-nos un bon bany per treure'ns aquesta calor de sobre! Sort que portàvem el banyador a la motxilla per si de cas!
Enfilem els carrerons en la direcció que creiem que és on hi havia el bar, la ciutat vella no és molt grossa, per tant no podia ser gaire difícil, i finalment trobem una porteta que dona accés a fora muralles. Per accedir al mar s'ha de travessar tot el bar. Preguntem a un cambrer, no fos cas que no s'hi pugui accedir si no consumeixes, i ens diu que cap problema, endavant! Ara si, "al agua patos"! Que bé que s'hi està, amb la calor que hem passat, i aquesta aigua tant fresqueta!
Després de la remullada, decidim anar a dinar al càmping. Anem a buscar el cotxe al pàrquing. Han passat casi 3 hores, i aquí ens trobem la sorpresa, 4,2 €/hora!!! Si es que mira que som turistes "pardillos"! Com pot ser que no ens samblés suspitós un pàrquing amb llocs lliures just davant de l'accés a la Porta Pilé! Ara ja no serveix de res fer-s'hi mala sang, perquè haurem de pagar igualment, així que apa, a pagar, i ja ho sabrem per la tarda!
Aparquem al càmping, i decidim anar primer a fer un banyet a una platjeta que està indicada i queda una mica més avall, i s'hi accedeix a peu des del càmping. El que no posava en el cartell és que quedava tan lluny i feia tanta baixada, que a la tornada es va convertir en pujada!
Finalment arribem al mar, però de platja nanai! Hi ha unes grades de ciment a les roques, on la gent deixa les tovalloles, i un petit port on hi ha barquetes lligades. Això sí, l'aigua és claríssima i d'un blau preciós, però freda com a tot arreu en aquest país! Passem mitja horeta en remull, i enfilem cap dalt un altre cop. Arribem al càmping altre vegada ben acalorats!
Ens fem el dinar al càmping, sota l'ombra d'uns arbres de la nostre parcel·la, i després una bona migdiada, que tant caminar per les muralles ens ha deixat esgotats. Cap allà a les 6h de la tarda, recollim trastos, i ens posem en camí novament cap a Dubrovnik.
Aquesta vagada però, ja hem après la lliçó, no ens deixarem tornar a estafar amb el pàrquing! Hem d'aparcar més lluny, en una zona blava, però a 5 Kuna/hora, uns 0,7 €/h, un preu molt més raonable, quina diferència!
Baixem entre carrerons, i tornem a arribar a la ciutat vella. A Dubrovnik el millor que es pot fer és passejar pels seus carrerons, viure el seu ambient, i deixar-se enamorar per cada racó! Està tot completament emmurallat, per tant no et pots perdre, com a molt arribar fins la muralla i haver de recular!
Quan cau la nit, busquem un bon lloc per sopar, però aquí es nota que és un lloc molt més turístic, i els preus són molt més cars del que havíem trobat fins ara. Finalment trobem una konoba tranquil·leta , amb unes tauletes amb espelmes, i preus raonables, per a un bon sopar! Mengem formatge de Pag, unes anxoves amb gambes, i calamars a la planxa, amb un vinet blanc!
Per acabar bé la nit, anem a fer un gelat al port, i n'acabem de gaudir les vistes de la ciutat il·luminada.
Cap a les 12 h., decidim fer retirada, anar a buscar al cotxe, i cap al càmping, que demà ens hem de llevar aviat per agafar el ferry, per passar el dia a la Illa de Mljet.
Marta i Jordi, en aquell moment, al càmping Trstenik, després d'un dia fantàstic a Dubrovnik.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada