Ja estem al dia 12 del nostre viatge, i això ja s'acaba, ens queden tant sols 3 dies per tornar a aterrissar a la realitat, i els hem d'aprofitar al màxim. Hem d'anar desfent el camí que vam fer a l'anada, i escurçant el tram de quilòmetres que ens separen de casa.
Recollim els trastos una vegada més, desmuntem la tenda, recollim la tauleta i cadires, i ja estem preparats per marxar. Posem direcció a Vela Luka, un poble que queda a l'altre costat de l'illa de Korcula, i des de on surten els ferrys que van cap a Split, i les altres illes.
Arribem aviadet a Vela Luka, i veiem unes caletes pedragoses amb una aigua impressionant, i ens falten cames per agafar banyador i ulleres, i cap a l'aigua!!! Nadem una estona entre eriçons i peixets, veiem els iots ancorats davant la costa, i la gent que para la tovallola sobre roques enormes i lloses de formigó. Aquí això de grans platges de sorra no ho coneixen.
Cap a mig matí, i ara ja ben frescos, perquè l'aigua d'aquest país està congelada, ja és hora d'anar tirant cap al port, a comprar els tiquets i fer cua per agafar el ferry que ens portarà a Split. Una vegada més anem amb la companyia Jadrolinjia, que té la majoria de rutes marítimes croates.
Cap al migdia comencem a embarcar, pujem el cotxe per la rampa, i ens n'anem a buscar un bon lloc per seure dins el vaixell, a la fresca, per passar les 3 hores que tardarem a arribar al port de Split. Entre passeigs per la coberta, mirar les vistes de les illes que anem trobant pel camí, com Hvar, Vis i Brac, i dinant uns entrepans que ens havíem preparat abans de sortir del port... passem les 3 hores fins arribar a Split.
Desembarquem entrada la tarda, i la primera missió és trobar un lloc per passar la nit. Agafem el cotxe i sortim del nucli de Split, ja que cap als afores ens serà més fàcil trobar algun càmping que estigui bé amb places lliures. Posem rumb nord, així demà ja tindrem un tros més fet, i arribem a la població de Kastela. No és un poble gaire maco, tot i tenir platja i molta gent. Seguim uns cartells que indiquen un càmping, i arribem a una caseta, que és la recepció. Sembla com si el paio de la casa tingués un pati molt gran, i l'hagués convertit en un càmping. És petit, i molt rudimentari, però sembla que està prou bé, i total només serà per una nit, així que no voltem més i allà ens quedem.
Un cop tenim la paradeta muntada, ens fem una bona dutxa, i tornem a sortir per poder visitar la ciutat Split. Aquesta ciutat es va fundar al voltant del palau de descans que l'emperador Diocleciano tenia en aquest punt, construït en el segle III d.C. El palau va servir posteriorment per a molts altres usos i va passar per moltes altres mans. Actualment moltes parts d'aquest palau es conserven en el nucli antic de Split, i al seu voltant s'han construït edificis i monuments importants.
El palau de Diocleciano medeix 215 metres de est a oest, i 181 metres d'amplada. La part més alta de la muralla medeix 26 metres, i l'estructura total del complex és de 31.000 m2. Hi ha quatre portes d'accés al palau, cadascuna amb el nom d'un metall preciós, Or, al nord, Bronze, al sud, Plata, a l'est i Ferro al oest. Les portes est i oest estan unides pel carrer anomenat Kresimirova o Decumanus, una de les atrèries principals de la ciutat.
Voltem per l'interior del casc antic, pels seus carrerons, i per les restes que es conserven del palau de Diocleciano, on es pot accedir als sòtans, on actualment hi ha un mercat. Caminant caminant, sortim de la part antiga atravessant les seves muralles, i accedim a uns jardins, on hi ha l'estàtua de Gregori de Nin (en croat Grugur Ninski), que va ser un bisbe del segle X, famós per oposar-se al Papa i l'esglèsia, per haver introduït el croat als serveis religiosos, l'any 926 d.C.. Es diu que si li toques el dit gros del peu et donarà sort, així que ho haviem de provar! I pel que sembla ho proven tots els turistes, perquè té el dit molt lluent!
Anem passejant pels carrers i carrerons, i cada vegada ens agrada més. Havíem llegit moltes crítiques sobre aquesta ciutat, que no la deixaven gaire bé, pel que anàvem una mica asèptics, però res més lluny de la realitat. A nosaltres ens està agradant molt!
Split és més bonic encara de nit, tots els carrerons s'il.luminen amb llum tènue, hi ha terrassetes amb para-sol en els racons, totes les casetes de pedre decorades amb flors, molt bonic.
Es va fent fosc, i en una plaça trobem un mercat medieval molt curiós, amb molt ambient.
Quan la gana ja apreta, començem a mirar les terrasses i els preus de les cartes. Ens ve de gust sopar fora, ja que fa una nit molt maca. De preus n'hi ha per a totes les butxaques, a la zona més cèntrica no es poden ni mirar, però a la que t'allunyes pels carrerons, trobes restaurants amb terrasses més tranquil.letes, i molt xules, a preus més assequibles. Triem una pizzeria que hi ha en un carreró, amb unes tauletes amb espelmes, i mengem molt bé!
Desperés d'omplir la panxa amb una pizza boníssima, anem a voltar una mica més. Arribem a la zona del Palau de Diocleciano, que a aquestes hores està tot il.luminat. A les escales del palau i posen coixins, i hi ha un bar que et serveixen el que demanis allà a les escales mateix. Un lloc preció per seure una estona, mirar l'entorn i l'ambient, però no tan bo per prendre algo, ja que la consumició és caríssima!
Ens hi estem un bon rato, perquè s'hi està molt i molt bé, i al cap d'una estona comença un espectacle de carrer, amb malabaristes amb foc. És un espectacle molt vistós, i això sumat al lloc tan magnífic, ens fa passar una molt bona estona!
Encara hi passem una estona més, i ens permetem el luxe d'una cervesa mirant l'espectacle. Després, enfilem cap a buscar el cotxe, ens despedim de Split, i cap a Kastela a dormir, que això ja s'acaba!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada