Dia 2: Venècia

Ens llevem a les 8:00h, després d'haver dormit com troncs de tant cansats com estàvem, i tot i dormir en el matalàs inflable, que evidentment no és com el nostre llitet, hem dormit de luxe! I per primera vegada no se'ns ha desinflat el matalàs! Això de poder dormir sense que a mitja nit comencis a tocar a terra és un plaer! Gràcies Decathlon per aquest matalàs!

Ens posem a preparar l'esmorzar, en el nostre menjador particular a l'aire lliur, sota els arbres. Unes llesquetes de pa, amb fuet i formatge, que portàvem molt ben preparadet de casa, clar que sí, a la catalana, que encara que voltem pel món, les bones costums de casa no s'obliden! I amb la panxa plena i els plats rentats, anem cap a la recepció del càmping a comprar els bitllets de l'autobús per anar fins a Venècia, que té parada davant mateix del càmping!

Encara no estàvem acabant de comprar els bitllets, que ja veiem el bus que arriba, així que cap a dalt, i en tant sols 15 minutets, ja estem a les portes de Venècia. L'autobús ens deixa a la "Piazzale Roma", on hi ha l'estació d'autobusos. El punt perfecte de partida per començar a recorrer els seus carrerons i canals a peu.

La visita a Venècia no era el punt fort del viatge, tots dos ja hi hem estat en altres ocasions, però al passar-hi tant a prop, ens feia llàstima no parar-hi almenys un dia. Però avui no farem una visita a fons de la ciutat, tant sols tenim ganes de passejar, perdre'ns pels seus carrers, viure l'ambient, i fer un stop a tants quilòmetres de carretera. Així dons, avui ni museus, ni catedrals, ni visites guiades, simplement passegem i ens deixem endur per la màgia de la ciutat, i en ocasions, també pels ramats de turistes que estan a tots els racons.

Des de la "Piazzale Roma" on ens deixa l'autobús, travessem el pont de vidre, i comencem pel carrer "Sestiere Cannaregio" que va pel costat del Gran Canal, i una mica més avall el travessem pel "Ponte degli Scalzi", per endinsar-nos en el barri de "Santa Croce" i després al barri de "Sant Polo".

Així doncs, i complint a la perfecció el nostre propòsit, voltem carrers, carrerons, canals i ponts, fent fotos aquí i allà. Voltem i voltem sense rumb, però ens encanta! Venècia és preciós, i això de no tenir un itinerari que complir, i poder badar i recòrre-ho lentament té el seu encant.

De cop, sense buscar-ho, ens topem amb el "Ponte di Rialto", un dels emblemes de Venècia, i de ben segur, un dels ponts més fotografiats del món. I quanta gent!! Si tots els carrers de Venècia ja estan envaïts per masses de turistes, aquí és una bogeria! Intentem fer alguna foto típica que tothom que hagi estat a Venècia ha de tenir, amb el famós pont, però la marea humana pràcticament ho fa missió impossible!

Com que no tenim pressa, i aquest lloc, tot i els turistes, és realment bonic, ens asseiem a les escales del pont, traiem uns entrapanets de pernil que ens van sobrar del primer dia de ruta, i allà, en el pont més famós de Venècia, reposem forces després d'hores de caminada, i ens entretenim analitzant els turistes que passen. Realment els turistes, entre els que incloem, som ben xistosos, extravagants, i n'hi ha de tots els colors, aparences i tipologies... la veritat és que quan anem de viatge, tots devem fer la nostre pinta (encara que uns més que altres)!

Ara ja amb la panxa plena, enfilem carrerons cap a l'altre punt estrella de Venècia, i cita ineludible per qualsevol turista, la "Piazza di Saint Marco"! De camí, badem entre botiguetes de màscares venecianes, ens feia gràcia portar-ne una de record, però veiem massa or i purpurina, i no ens fan el pes.

Al final d'un carreró, veiem finalment la imponent "Basilica di St. Marco", i de cop, se'ns obra la enorme plaça plena de gent! No hi cap ni una agulla! Fem les quatre fotos de rigor, tot i que estan restaurant una part de la façana i no s'acaba de veure bé, però què hi farem! Ens entretenim mirant els turistes que donen menjar els coloms, i ells, que són més p.... que les gallines, a la que veuen un turista amb menjar, s'hi llencen a per totes, i se li enfilen al cap, braços, espatlles, i perquè no hi ha més lloc que sinó...

Admirem i fotografiem també l'enorme Campanar de Sant Marco, i un cop vist, apa..! A seguir voltant! Uns carrers més enllà però, la panxa es comença a queixar, i decidim comprar dos mega-talls de pizza que venen per tot arreu, perquè els preus dels restaurants són caríssims, això és Venècia! Un de roquefort amb bacon, i l'altre de xoriç amb frankfurt, visca la dieta sana i l'operació bikini! Però és igual, estaven deliciosos! Ens els menjem al mateix lloc on hem esmorzat, les escales del "Ponte di Rialto".

A la tarda ens fa gràcia visitar alguna de les illetes més petites que envolten Venècia, que ens són vàries, però nosaltres, com que no tenim massa temps, ens decidim per la més propera a Venècia, la illa de Murano. Per arribar-hi, anem a buscar el vaporetto a la parada de Fontana Nuova, davant de l'illa de Saint Giorgio, una illeta que està exclusivament dedicada com a cementiri, que també es pot visitar, però que en aquesta ocasió no disposem de prou temps.

Murano continua tenint el mateix encant que Venècia, a mida reduïda, i això sí, amb molts menys turistes. Està situada a tant sols un quilòmetre de Venècia, i és molt coneguda per les seves obres de vidre, que inunden cada botigueta i carrer. 

Passem un parell d'hores caminant pels carrerons, visitant les botiguetes i mirant les mil i una filigranes que són capaços de fer amb vidre, i perquè no dir-ho, ens n'emportem alguna de record que ara adorna el nostre petit piset. Parem també per prendre algo a mitja tarda, cosa gens aconsellable a Venècia, ja que et claven les ganes i més! Cap a mitja tarda, ja no hi ha molt per veure, així que tornem a la parada del vaporetto, i esperem que arribi el pròxim per tornar cap a Venècia.

Agafem un vaporetto que fa tota la volta a Venècia, per poder admirar les precioses i tranquil·les vistes ara que el sol ja està baixet, i la llum ha canviat, i ens deixa a la parada de la "Piazza di Saint Marco", just al centre. Aquí acabem de passar la tarda observant l'ambient, les paradets, els turistes que passegen, i sobretot les desenes de góndoles que passen canal amunt, canal avall, farcides de turistes encantats, fent fotos a tort i a dret. 

Així passa el temps fins que el sol ja comença a caure. En aquest moment decidim començar a recórrer altre cop els carrers interiors per trobar algun bon lloc per sopar, tot i que amb els preus que estem veient durant tot els dia, sembla missió impossible, Venècia és dels llocs més cars i amb preus més abusius que hem vist mai. 

Passejant, passejant, ens tornem a topar amb el "Ponte di Rialto". Seria maco poder sopar veient el Gran Canal i el Pont, oi...?¿ Cantinuem mirant, però res, tot caríssim, fins que en aquell mateix carrer al costat del Gran Canal, trobem un restaurant petitó, amb bones vistes, i preus assequibles, i l'encertem de ple!

Menjem una bona amanida que era enorme, i un assortit de peixet (calamers, gambetes,...), i tot amanitzat amb un vinet. Que bo que estava, i que bé que vam estar! Lamentablement no recordem el nom, i no el vam apuntar, però donem fe que vigilant una mica, es pot sopar a preu raonable al costat del Gran Canal i el Pont de Rialto!

Després de sopar, acabem de fer una última passejadeta pel costat del Gran Canal, i trobem una placeta molt xula, plena de tauletes amb espelmes, on la gent pren algo i fa la xerrada. No queda ni una taula lliure, però decidim demanar un mojito en un bar del costat, i seure a terra, al costat del canal, i d'aquesta manera fer la despedida de Venècia.

Ara sí, és hora de marxar i anar a buscar l'autobús, que si ens encantem i perdem l'últim, ens haurem de quedar a dormir a qualsevol cantonada o carreró. En tant sols 15 minuts de bus, ja estem altre cop al càmping. Ha sigut un dia llarguíssim, estem molt cansats, i caiem rendits al nostre matalàs. Ha sigut un dia intens però molt maco, i hem pogut viure Venècia a un altre ritme molt més pausat. 

Venècia és una ciutat que té molt per oferir, i hi ha mil maneres i opcions per visitar-la, però hi pots anar mil vegades, i sempre serà un lloc màgic amb mil racons per descobrir. Al nostre parer, és un lloc per badar, per deixar-se perdre en els seus carrerons, caminar sense rumb, admirar cada pont, cada canal, cada detall... Nosaltres, tots dos ja haviem estat a Venècia per separat, però és un lloc per tornar-hi sempre, ja sigui en una escapada fugaç d'un dia, com en aquesta ocasió, o per visitar-la i gaudir-la a fons durant uns dies. De ben segur, tard o d'hora, tornarem.

Ja des de la tenda, comentem el què ha donat de sí el dia, abans de caure rendits. Demà finalment arribem a Croàcia!

Marta i Jordi, en aquell moment, des de la nostre tenda prop de Venècia.