Preparar la maleta és potser un dels moments més màgics del pròpi viatge... A part de la roba, el respall de dents i el banyador, les maletes sempre van plenes d'il·lusions, somnis, nervis, dubtes, grans espectatives... de moltíssimes sensacions que ens provoca el fet de poder descobrir una nova part d'aquest bonic planeta. Viatjar és un plaer que molts comparteixen, però que tots vivim de manera diferent... i mentrestant, sempre esperem que arribi de nou el moment de "Fer les maletes..."

dimecres, 24 d’agost del 2011

Dia 9: Puno

Avui ha sigut un dia de mig "relax". Feia molts dies, casi des de que vam arribar, que no ens llevavem a les 8 del matí, per nosaltres això vol dir dormir molt! Hem dormit genial, aquest hotel està molt bé, llàstima que està molt cèntric, i a la nit es sent molt soroll, però ens hem posat taps, i tot arreglat!!

Hem esmorzat al buffet lliure de l'hotel Punuypampa Inn, amb el privilegi que ens han fet unes truites boníssimes de pernil i formatge, amb el nostre suc, cafè amb llet, i no podia faltar el mate de coca! Recomanem molt aquest hotel per allotjar-se a Puno, queda molt cèntric i està genial. No és barat, però nosaltres vam poder trobar una oferta molt bona! Després d'esmorzar i deixar les coses a l'habitació, hem baixat al hall, i ja hi havia l'Olga esperant-nos. Quan vam arribar al terrapuerto ahir a la nit, ella i el seu marit, ens van portar amb taxi fins l'hotel, i ja ens va intentar vendre els tours. Com que li vam dir que ho haviem de pensar, i que ja passaríem avui per la seva oficina, la tia, per assegurar el tret, ja ens esperava i ens ha portat a l'agència. Com que hem intentat apretar una mica i ens ha baixat els preus, ja li hem contrectat el tour a Sillustani, i demà a les illes del Titicaca.

El matí ens l'hem passat fent encàrregs, treient diners del banc, buscant una "lavanderia", canviant soles i buscant un locutori per trucar a casa. Tambe hem aprofitat per donar una volta per la plaça d'armes, i la catedral, la veritat ens ha agradat més del que pensavem, ja que tothom diu que Puno és molt lleig.


A les 2 de la tarda ens han passat a buscar per l'hotel, per anar cap a les Chullpas de Sillustani, unes ruïnes funeràries pre-inques, de la cultura Collas, que despres van reaprofitar els inques. Són unes estructures enormes de pedra de fins a 12 metres d'alt, de forma circular i amb alçada cònica, a on s'enterraven els reis i nobles d'aquella època. La visita ha estat molt xula, i té unes vistes espectaculars al llac Umayo. 



Per finalitzar el tour visita ens han portat a veure una casa típica de l'altiplà, molt curiosa i està clar que hem hagut de deixar la propina. Aquí hem vist els nostres primers "toritos de Pukara", dos figuretes de toros que aquí es posen sobre la porta de la majoria de cases, i signifiquen prosperitat per aquella família.

 
 

Ara ja estem a l'hotel, ben refredats i esperant per sopar aquí mateix a l'habitació, i mirant la repetició del partit Barça-Madrid! Demà a les 6:50h ens passen a buscar per anar a les illes Uros i l'illa de Taquile.


Fins demà a tots i Bona nit!!!

Marta i Jordi, des de Puno.

3 comentaris:

  1. Bones guapos!! Veig que us heu acostumat molt ràpid això de la coca, eh?? ai ai... que en Gerard i la Maribel tindran raó, ja cal que feu moltes fotos, no sigui que la coca us juga una mala passada...jeje
    Bueno després de veure en Laro ballant fent el tren amb els peruanitos ens hem quedat sense paraules! Doncs disfruteu molt i a passar-s'ho genial!

    ResponElimina
  2. Eiii!!!! He sentit k hi ha hagut un terratrèmol a Perú. Crec k us kda força lluny l'epicentre, pro nuxe si haureu notat algu...

    http://geofon.gfz-potsdam.de/eqinfo/event.php?id=gfz2011qosk

    ResponElimina
  3. Després d'hores navegant pel titicaca, amb una barqueta de paper, amb el motor d'una cafetera, que anava a 2 per hora, ja som aquí!

    ALBERT i ARIADNA: Aquests dies ja hem afluixat una mica amb la coca eh, el primer dia era la por de pillar algo, ara ja ho tenim tot controlat, un mate de coca al matí, i anem arriats tot el dia!! Balla bé en Laro eh! Diu que quan tornem ja us farà una demostració, però amb la col·laboració de l'Albert eh! Cuideu-vos!! Petons!

    MERY: Ostres, doncs nosaltres no sabiem res de cap terretrèmol, aquí no hem notat res, i tampoc hem sentit ningú que ho comentés. Gràcies per dir-ho. De totes maneres ens queda molt lluny, pel que veig ha estat pel nord, i nosaltres ara estem al sur, a la frontera amb Bolivia. Estem perfecte! Molts petons Mery!!!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...