Preparar la maleta és potser un dels moments més màgics del pròpi viatge... A part de la roba, el respall de dents i el banyador, les maletes sempre van plenes d'il·lusions, somnis, nervis, dubtes, grans espectatives... de moltíssimes sensacions que ens provoca el fet de poder descobrir una nova part d'aquest bonic planeta. Viatjar és un plaer que molts comparteixen, però que tots vivim de manera diferent... i mentrestant, sempre esperem que arribi de nou el moment de "Fer les maletes..."

dimarts, 30 d’agost del 2011

Dia 15: Cusco

Ahir al vespre vam poder fer un bon sopar! Això va per tú, papa, ja que ens vas dir que ens féssim un homenatge, doncs ho vam complir al peu de la lletra! Restaurant amb vistes a la Catedral, i vam sopar fantàstic: Rocoto relleno i Truita amb salsa de formatges i espàrrecs, nyam nyam! Ja veus Manel que no ens pots donar idees, que després les complim!


Avui també teniem el dia lliure, i per sort al matí hem pogut fer el ronso, fins les 8. Una dutxa, esmorzar boníssim per posar-nos les botes (sembla que la Marta és el que més li agrada del viatge, els esmorzars.. però també veiem coses maques eh!), i fem camí cap a visitar els voltants de Cusco.

Hem baixat fins la Plaça d'Armes, ja que el nostre hotel, la Picola Locanda, queda dalt d'un turonet (una putada quan és hora de tornar a l'hotel al vespre!), i allà hem agafat un taxi fins les ruïnes que queden més allunyades de la ciutat. Prop de Cusco hi ha quatre centres arqueològics, Tambomachay, Puka Pukara, Q'enqo i Saqsaywaman, el més allunyat a 7 km. Així que li hem dit al taxi que ens portés al que estava més lluny, i ens deixés allà, i com que fins a Cusco fa baixada, doncs a "patita"!

El primer que hem vist, Tambomachay, era l'antic allotjament de l'Inka, amb un temple del culte a l'aigua, ple de fons i rieols. Podem dir que era una espècie de balneari on s'estava l'Inka quan visitava Cusco, els que manen sempre han sapigut montar-s'ho be! Quan hem arribat estava ple de guiris, un grup immens, i devien tenir un guia molt catxondo, perquè es feien uns tips de riure! I nosaltres que només voliem que marxéssin per poder fer alguna foto decent! No ho hem aconseguit... el guia del club de la comédia ha estat allà molta estona, així que ens hem cansat, hem fet fotos amb guiris incluits, i cop un latre lloc falta gent. D'aquestes ruines no en queda molta cosa, així que tampoc ha estat tant greu.


Caminant, en 5 minutets hem arribat a Puka Pukara, un antic quartel militar, que també servia d'allotajament per a viatgers. Es diu que quant l'Inka es quedava a Tambomachay, els seu sèquit es quedava en aquest lloc. Es pot veure clarament l'estructura de les habitacions, però tampoc en queda gran cosa, és petitó.



Pas a pas ens hem encaminat a Q'enqo, però aquest ja quedava més lluny, i al cap d'uns minuts, una "combi" ens ha dit si voliem que ens portés per un sol cada un (0,25 €) així que cap dins! Q'enqo també està bastant deteriorat, el que és curiós d'aquest lloc, és que conserva unes grutes a través de les roques, i dins s'hi troben altars on es feien sacrificis, i regs on es diu que es canalitzava la sang. Un lloc curiós!


Per últim hem arribat a l'estrella del dia Saqsaywaman, una immensa construcció amb murs de defensa, en tres pisos, on es va lliurar una de les últimes batalles entre l'inka Tupac Amaru, i els colonitzadors. Aquests últims van guanyar, i l'Inka es va haver de retirar a Ollantaytambo. Després de la derrota aquest lloc va servir de cantera de pedra per a construir les cases dels colons a Cusco, però els fonaments de les muralles eren fet amb pedres tan immenses que no les van poder moure, sort! sinó ja no en quedaria res... aquestes espanyols els nassos, sempre ficant-se on ningú els vol!



Després d'això hem negociat amb un taxi perquè ens portés al mirador del Cristo Blanco, per fer quatre fotos de la ciutat, i cap a dinar! El menú no ha estat tan barat com el d'ahir, però molt bo, per 4€ cadascú. I després d'un matí tan intens, hem decidit fer l'esforç de pujar les escales dels carrerons fins l'hotel, i a fer una migdiadeta que s'ha posat molt bé!


A la tarda hem anat al Museo Histórico Regional, que es troba situat al que va ser la casa de Garcilaso de la Vega, fill d'un conquistador i una nativa inca (nosaltes no en teniem ni idea d'això). El museu una mica pobre, però estava enfocat a la època de la conquesta espanyola, i hi havia coses curioses, sobretot en temes d'evangelització, o com ells deien de convertir als natius infidels... weno, ens guardem els comentaris.

I poca cosa més, donar un volt pels carrers, mirar quatre paradetes, i corrent cap a buscar internet, perquè en Laro ja estava molt nerviós per saber què havia fet el Barça, i veure la repetició dels gols (està aquí en un altre ordinador ben aficionat!!) I com sempre, el Barça no ens deceb, un 5-0, "manita", i cap a casa! Ell té por que no el deixeu tornar, ja que el Barça està de ratxa des de que vam marxar, però com ell diu, tothom sap que el gafe no és ell...

Ara anirem a sopar a l'hotel mateix, que tenen un restaurant petit i molt xulu. No se si ja ho haviem explicat, però part del que recull aquest hotel se'n va a finançar projectes per a nens amb discapacitats, que es veu que el govern del Perú no té centres especialitzats per a ells. Pert cert, un detall curiós, el cambrer del restaurant de l'hotel, és un paio de Sabadell, una mica raro, que segons ens va explicar, va decidir deixar-ho tot i anar-se'n cap a sudamèrica per culpa d'un desengany amorós, i ara porta 7 mesos aquí! Mira si és petit el món! El paio quan ens venia a servir i li deiem algo en català, es posava super content, i ens deia que feia molt que no sentia el seu idioma!

Demà marxem cap a Aguas Calientes, el poble que hi ha abans d'arribar a Machu Picchu, dormirem allà, i al dia següent cap a veure el més esperat del viatge!! No sabem si allà hi haurà internet, així que fins demà o finsla tornada a Cusco! Petons a tots!


Marta i Jordi, des de Cusco.

5 comentaris:

  1. Assistència Tècnica.

    Encara que veig que els accents ja els saps posar, per si de cas :

    Alt key + Tres digits
    135 ç - 128 Ç
    133 à - 183 À
    141 ì - 222 Ì
    149 ò - 227 Ò
    250 · (per la l geminada)

    Per el que fa el sopar, encantat que per una vegada em feu cas .....

    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Molt bé! Veig que us guardeu lo millor pel final!
    No us passeu amb les "fulles" per mastegar que ja us coneixem... Per cert, en Jaume diu que n'hi portis un parell!

    Agur paralleta!

    ResponElimina
  3. Hola guapos!! Lo de les ruines ho porteu molt bé, però lo que es el menjar ho porteu fantasticament bé.Fins demà!!!

    ResponElimina
  4. hola macus, m'en alegro de que ja us trobeu més be, i torneu a agafar el ritme, de totes maneres ara us be el millor. Marta: han vingut les de volei, que aquesta festa major posen barraca i ja t'estan esperant. Que us ho seguiu passant igual de be. Fins aviat, molts petons.

    ResponElimina
  5. Bona nit des de Aguas Calientes!

    MANEL: Gràcies per l'assistència tècnica, però la veritat és un pal anar apretant Alt i números cada cop que hi ha un accent, així que ens en saltarem algun! Pel que fa al sopar, si que et fem cas de tant en tant! Petons!

    TONI: Diga-li a en Jaume que ja li comprare a ell una mica d'aixo que hi ha per aqui!!Nanus moltes salutacions i currar eh!!!ens viem aviat!

    MONTSES: Com veieu el tema de "jalar" és el que millor sabem fer, jejje, és una part essencial de tots els viatges! i a més aquí amb aquests preus, pots permetret menjar el que vulguis! Molts petons!

    FINA: Mami, ja estem millor, demá ja anem ca a Machu Picchu, bien! Lo del volie ja m'ho van dir per correu, a veure si i puc anar, depén del cansament i el jet lag! Molts petonets!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...