Preparar la maleta és potser un dels moments més màgics del pròpi viatge... A part de la roba, el respall de dents i el banyador, les maletes sempre van plenes d'il·lusions, somnis, nervis, dubtes, grans espectatives... de moltíssimes sensacions que ens provoca el fet de poder descobrir una nova part d'aquest bonic planeta. Viatjar és un plaer que molts comparteixen, però que tots vivim de manera diferent... i mentrestant, sempre esperem que arribi de nou el moment de "Fer les maletes..."

divendres, 26 d’agost del 2011

Dia 11: de Puno a Cusco

Avui hem deixat Puno a les 7:30, del matí. Teniem reserva amb la companyia Inka Express, per anar de Puno fins a Cusco, parant als llocs més destacables de la ruta. En total 10 hores de viatge, un pal! A part, hem tardat més del previst, perque la carretera estava en obres, i aquí no coneixen el pas alternatiu, tanquen la carretera i tan panxos!

La nostra primera parada, després de 1,40 hores de viatge, ha estat a Pukara, per visitar el museu arqueologic de la cultura Pukara, pero ni l'hem vist, ja que només ens han deixat 15 minuts, i estavem més pendents de poder anar al lavabo que del museu.


Apa, ja tornem a estar al bus. Després de 1,30 hores més, hem parat al que anomenen La Raya, el punt on acaba el departament de Puno i comença el de Cusco. Tenia unes vistes molt boniques de la cordillera, amb totes les muntanyes nevades, i com no, moltes paradetes per vendre't el que sigui.


La pròxima parada ha estat ja per dinar. En un buffet lliure d'un petit poblet, on la veritat hem menjat molt i molt bé, amb uns músics de fons, de melodies típiques peruanes, que com no, al acabar, han passat el platet, i volien que compréssim els seus discos... la veritat és que no ho feien gaire be...

La visita més interessant del dia ha estat a Raqshi, un temple inca dedicat al deu sol (que ells li donaven un nom molt raro que no recordem). Les ruïnes es conserven bastant bé. El temple, tenia una altura de 16 metres, i encara en queda tota la paret central, amb base de pedra i paret "d'adobe". També es poden visitar el que van ser les cases dels nobles, els magatzems, etc. Ens ha agradat molt!



Per acabar, la última visita abans d'arribar a Cusco, ha estat a Andahuaylillas, per visitar la seva església, que aquí anomenen la Capella Sixtina dels Andes. Era un poblet molt petit, i una església impressionant, molt recarregada de pintures i or. De capella sixtina en té poc, però és de les més espectaculars que hem vist.

Finalment, a les 5:30h de la tarda hem arribat a Cusco. Allà ens esperava la noia de InfoCusco, amb qui hem contractat el camí inca i alguna altre coseta, per portar-nos fins a Chincheros, un poble perdut enmig de la vall dels inques. Hem estat mitja hora amb el cotxe de l'empresa, fins que hem arribat a La Casa de Barro. L'hotelet és molt xulu, però esta tot a les fosques perquè som els únics clients.


I això és, tot, ara ja anirem cap a dormir que estem baldats. Avui no posem fotos ja que estem fent servir el portàtil de l'amo de l'hotel, i funciona amb un pen amb connexió a internet, i és lentíssim!

Bona nit a tots, i fins demà!!!


2 comentaris:

  1. Ens tenieu mal acostumats amb les fotos!! Acabeu de disfrutar molt! Una abraçada!

    Lluís i Núria

    ResponElimina
  2. Ja estem a Cusco!!

    NURIA i LLUIS: Tranquils que quan tornem ja us afartareu de veure fotos! Petons i fins aviat!
    pd: igi petit

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...